sábado, 4 de febrero de 2012

ASUNCION CRUAÑES MOLINA, FINS SEMPRE


 Divendres 27 de gener, ens va deixar Asunción Cruañes Molina,  una de les “27 Mares de la Constitució”.  Dona excepcional, exemple i referent de persona compromesa amb la llibertat, la igualtat, la democràcia, la solidaritat, la cultura, l’educació, el bon fer polític, i sobre tot amb la defensa de la dignitat i els drets de l’ésser humà.


L’any 2009, amb motiu de l’homenatge que la Xarxa de Dones de la Marina Alta va retre a Asunción Cruañes, per celebrar el 8 de Març, vaig tenir el plaer de presentar-la i fer-li una breu ressenya biogràfica. Aprofite aquelles notes, amb les dades que em va lliurar la seua filla Cita, per deixar unes pinzellades de la vida d’aquesta gran  lluitadora, a qui vaig tenir la sort de conèixer personalment, gaudir de la seua conversa, aprendre de  la seua saviesa,  i compartir xarrades, idees, accions... 



Asunción Cruañes Molina va nàixer a Xàbia, el 15 de gener de 1925, filla d’Asunción Molina, mestra; i de Francisco Cruañes,  jutge de Pau, i primer alcalde de Xàbia durant la Segona República . 
De la seua infantesa,  passada a Marina Alta, Asunción recordava sobre tot la mar, els banys  entre les roques del Muntanyar, les petxelides, els bogamarins,  les vetllades d’estiu cantant, recitant, llegint.  També recordava el Verger, poble de la família de sa mare, on anava sovint.

De ben menuda  descobrí  la força de la política i la preocupació pel progrés social.  Comentava que quan es va proclamar la segona república, sa casa es va omplir de gent que venia a veure son pare cridant  "Quico, hem guanyat".

A 1935 la família es traslladà a Mutxamel on sa mare obtingué plaça de mestra. Son pare anava i venia a Xàbia per a atendre els assumptes de treball.

Asunción va estudiar Batxiller a l'Institut del parc de Canalejas, d’Alacant.  Contava, impactada encara per les imatges, que durant la guerra civil, el dia del bombardeig sobre el mercat d'Alacant,  ella estava en l’institut i  els avions passaven tan arran d’edificis que semblava  fer.se de nit.  Després, en agafar el tramvia per a tronar a casa, va veure les destrosses i la massacre de sang, de  morts.. 


Acabada la guerra,  a son pare li confiscaren les terres de Xàbia, mentre a sa mare l’enviaren represaliada a la Cruz de Galindo, pedania d'Almoradí, un barri absolutament míser, on Asunción assegurava haver conegut el tercer món.

En 1951 es va casar amb un jove d’Almoradí, Pedro Reig, espòs estimat i company inseparable, amb qui va compartir  valors, idees, postures, compromisos... i sis fills.
Cita, la seua filla major deia:
 “ Mon pare i ma mare s'han volgut moltíssim. La seua relació ha sigut intel•ligent i compromesa . De dos persones altruistes, preocupades sempre amb el que passava al seu al voltant. Han significat un  gran exemple en les nostres vides.”

L'any 1964 la família Reig-Cruañes es traslladà a Alacant, on els fills tenien més possibilitats d’estudis, i Pedro exercia com a advocat i procurador. 
En  Alacant, a través inicialment de grups de cristians de base, Asunción col.laborà  amb els moviments cívics i començà a intervenir en activitats polítiques. Posteriorment es va  afiliar al Partit Socialista.


La seua preocupació per la situació general de la dona en l’estat espanyol la du a implicar-se amb el Moviment Democràtic de Dones, reivindicant major participació en la vida pública, reclamant els drets civils i la llibertat individual de les dones.
En les primeres eleccions democràtiques de 1977, és elegida diputada a les Corts Constituents per la candidatura del PSOE en Alacant. Fou una de les 27 dones que seien entre els 597 escons del  Parlament:  21 diputades al Congrés,  i 6 senadores al Senat.



Asunción parlava del treball fonamental que van fer les primeres parlamentàries:
" La nostra missió, per damunt dels partits a què pertanyíem, va ser aconseguir la dignitat per a les dones, que vivíem en una situació d'inferioritat de drets  insòlita en l'Europa del segle XX"... 
 "No oblidem que veníem del permís marital i d'unes lleis absolutament discriminatòries en l'àmbit laboral, penal i civil, i que vam haver de canviar".
"Nosaltres vam tindre una influència un tant escassa perquè érem escasses"... "Però vam trencar moltes barreres, participàvem en totes les comissions en què vam poder estar i va ser el moment en què es va començar a veure que les dones podíem i volíem legislar, calia i cal estar en els llocs on es prenen les decisions".…
La presència mateixa de les dones en el  Congrés, una minoria entre tants hòmens, va servir per a trencar el tabú que la política no era un món de dones

Va ser diputada al Congrés fins a 1993, quan per decisió pròpia va abandonar la primera línia de la política, “ tinc edat de jubilar-me, deixar pas als joves i gaudir tranquil.lament de la meua família”. 
Durant els 17 anys d’activitat parlamentària va ser vicepresidenta en la Comissió del Defensor del Poble i vocal en la Comissió de RTVE del Parlament. 



La jubilació no va suposar un deixar transcórrer passivament el temps, va continuar participant en política com a una ciutadana exemplar; va seguir activa en la vida social, cultural, en debats, conferències, escrivint , llegint, seguint dia a dia els esdeveniments. 
Vitalista, intel.ligent i honesta, convençuda i fidel als seus principis, actuava tenint-los present , i la seua veu estava carregada de força i convicció.




Deia que “les dones sempre s’han hagut de deixar la pell”, i ella no va escatimar esforços per deixar-se-la en defensar la llibertat, la igualtat i la cultura.


Gràcies Asunción pel treball i exemple que ens has donat.




A l'amiga admirada Asunción Cruañes.
Pepa Guardiola .

Veure l'article a Xàbia al dia

Veure article al Semanal Jávea

Article Canfali

No hay comentarios:

Publicar un comentario