Mostrando entradas con la etiqueta historia xarxa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta historia xarxa. Mostrar todas las entradas

miércoles, 25 de noviembre de 2015

25 NOVEMBRE, DIA INTERNACIONAL PER ERADICAR LES VIOLÈNCIES MASCLISTES. MANIFEST . ESQUELA



El moviment feminista denuncia que les violències masclistes suposen la manifestació més cruenta de la desigualtat de gènere i representen la més greu violació dels drets humans de les dones que pateix la nostra societat.
Des de l'any 1995, han sigut assassinades pel terrorisme masclista 1.390 dones. Enguany s'han perpetrat 70 feminicidis, 3 d’ells en la nostra comarca de la Marina Alta. Només durant l'estiu de 2015 han sigut assassinades 37 dones i 8 menors a mans de les parelles, pares o parelles de les mares. Aquestes dades són solament la punta de l’ iceberg, perquè dones i menors sofreixen violència patriarcal en múltiples formes, que van des de llevar-los terriblement la vida fins a les discriminacions quotidianes més subtils.

Vam omplir Madrid en la gran i pacífica Marxa 7N contra les violències masclistes, i a la setmana següent els masclistes han atemptat contra la vida de 8 dones, 8 feminicidis com a resposta violenta del patriarcat, que no admet rèplica ni qüestió, i ens vol callades i submises, alhora que la cultura patriarcal ens menysprea i invisibilitza sense que la societat, els mitjans de masses i els poders públics s'enfronten als mites misògins i antifeministes.

Els últims anys hem patit les retallades sistemàtiques en els recursos públics generals, en els drets sexuals i reproductius, retallades en la interrupció voluntària de l'embaràs de les menors d'entre 16 i 17 anys i retallades en els recursos especialitzats contra les violències masclistes.
El moviment feminista considera que les violències, que vivim en diferents àmbits, succeeixen en una societat que tolera la desigualtat, i resta credibilitat i autoritat a les dones. El masclisme alimenta la nostra desvaloració, la invisibilització, la cosificació dels nostres cossos i la falta de respecte a les nostres decisions.
Igualment, aquestes agressions són inseparables d'aquelles que sofreixen les persones que no responen a la masculinitat hegemònica.
Per tot això, la Xarxa de Dones de la Marina Alta
 EXIGIM:
• L’acompliment de les demandes del Moviment Feminista en la Marxa7N perquè la violència masclista es considere com a terrorisme, siga una Qüestió d’Estat, figure en l’agenda del Govern i dels partits de l’oposició, amb un compromís real, amb mesures urgents i calendaritzades, i es garantisquen els recursos econòmics escaients. 
• Que es desenvolupe i implemente el Conveni d'Istambul, s’apliquen les recomanacions de la CEDAW, i es reforme la llei 1/2004 perquè estiguen reflectides totes les formes de violència contra les dones.
• Que les accions i els recursos incloguen tant la violència que exerceix la parella o l'exparella com les agressions sexuals, l'assetjament sexual en l'àmbit laboral, la tracta amb finalitats d'explotació sexual i laboral de dones i xiquetes i totes les violències masclistes.
• Que totes les instàncies de govern es comprometen realment en la prevenció i l'eradicació de les violències masclistes, així com en l'assistència i la reparació de totes les dones en situació de violència, independentment de la situació administrativa en què es troben.
• Que l'accent es pose en la protecció de les afectades, facilitant diferents sortides que impliquen una veritable recuperació vital, econòmica i social d'elles així com dels filles i fills.
• Que la prevenció siga una política prioritària, que incloga un sistema coeducatiu en tots els cicles, la formació específica per a tot el personal professional, i implique els mitjans de comunicació, la producció cultural i la societat civil.  
• Que els mitjans de comunicació es comprometen a fer el tractament adequat de les diferents violències masclistes, visibilitzant-les, evitant el sensacionalisme morbós i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.
• L'eliminació de la custòdia compartida imposada i el règim de visites als menors dels maltractadors condemnats. La retirada i no cessió de la pàtria potestat als maltractadors.
• El compliment del compromís contra la violència cap a les dones que van firmar els partits polítics el passat 2 de maig.
• El compliment per part dels ajuntaments dels acords adoptats en aprovar la Moció amb motiu de la Marxa 7N.
• La dotació en els pressupostos de la Generalitat per garantir els recursos encaminats a fer efectiva una atenció integral de les dones víctimes de violència de gènere.
• La dotació adequada i suficient en els pressupostos de la Generalitat a fi que es puga delegar en els ajuntaments el funcionament dels recursos personals, materials i polítics per a l'atenció jurídica, psicològica i social a les víctimes de violència masclista, la inserció laboral, la promoció de la igualtat i la coeducació, la implantació dels Plans d’igualtat i la prevenció de la violència contra les dones.
• La immediata i adequada avaluació del grau de compliment de la LOVG a la Comunitat Valenciana.
• Que tota la societat i les seues organitzacions i institucions es comprometen en aquesta lluita.
Estem ací presents per fer una crida a cada persona, a cada institució, per a què prenguen consciència d'una vegada que el masclisme mata i fa que siga impossible la convivència exigible en una democràcia.
La meitat de la humanitat ha de seguir vivint, no podem permetre ni un assassinat més.
ENS VOLEM VIVES!!! JA N'HI HA PROU!!!
25 de Novembre de 2015
Dia internacional per eradicar de les violències contra les dones
Xarxa de Dones de la Marina Alta
Feministes de la Marina Alta

lunes, 10 de febrero de 2014

EL TREN DE LA LLIBERTAT, CRÒNICA DE LA MARINA ALTA.

Tal i com estava previst, dissabte 1 de febrer, a les 5 de la matinada partien de Pedreguer els dos autobusos organitzats per la Xarxa de Dones de la Marina Alta. El cartell de destí, marcat amb lletres lluminoses, indicava “ Tren de la Libertad”.

La delegació de la Marina Alta sumava quasi un centenar de dones i alguns homes, de Benissa, Calp, Teulada,  Xàbia, Gata, Pedreguer, la Xara, Jesús Pobre, Dénia, Orba, Pego, Beniarbeig, El Verger, i també d’Altea, Benidorm, Xàtiva i Gandia.  Hi havia representació de les associacions Dones Cabal de Pego, Dones d’Orba i Femme força de Pedreguer.
Iniciàrem el viatge amb emoció i nervis continguts pel que podia esperar-nos a Madrid. Un oratge amb pronòstic de pluges, i l'anunci d'un desbordat servei d’ordre dels actes programats. 
Segons ens comunicaren des de  la “Plataforma  Nosotras decidimos” el servei d’ordre, format per 200 dones de Madrid,  no donava abast per acudir als diferents fronts que suposava la recepció de dotzenes d’autobusos, trens de tota la península i avions provinents de les illes i d’alguna ciutat d’Europa.  De la previsió inicial  sobre la participació d’uns pocs milers de persones, s’havia passat a la certesa que acudirien vàries desenes de miler.
Però quan el convenciment del què fas i perquè ho fas és  ferm, quan saps que la raó està de la teua part, quan vas a defensar els teus drets, la teua independència i llibertat, i alhora la de les persones que t’envolten en el present i també de les que t’han de succeir en un futur, l’organització flueix quasi de manera espontània.

Totes les dones i els homes que participàrem en el Tren de la Llibertat teníem clares les raons que defensàvem:  el dret a decidir sobre el propi cos per una maternitat lliure i desitjada; recolzar, respectar i proporcionar els mitjans segurs i gratuïts a la dona que opta per INTERROMPRE UN EMBARÀS NO DESITJAT, siga per les causes i circumstàncies que siga; i defensar uns drets que estan contemplats en la llei de 2010, i que la reforma del ministre Gallardon vol eliminar.
Amb aquesta unió de voluntats s’entén que la recepció de les nombroses persones que aplegarem  fora impecable.  La concentració puntual, i fins i tot el bon oratge decidira acompanyar-nos amb un sol hivernenc que ressaltava la marea violeta i el colorit tren de la llibertat.
Els actes en contra de la reforma de la llei de l'avortament van començar amb l'arribada en tren, a l’estació madrilenya d'Atocha,  de les dones d'Astúries que foren rebudes entre abraços, aplaudiments i al crit de “si es pot” i “Gallardón, dimissió”.  Fora, la concentració de les persones que havíem arribant en altres mitjans de transport omplíem l’esplanada, els carrers i avingudes properes. 
Tot seguit es va formar la capçalera i va començar la manifestació  multitudinària. Segons l’organització 100.000 persones; segons fonts oficials no paga la pena entrar a considerar els números, perquè és notori que comptem restant.
La manifestació transcorregué des d'Atocha fins a la plaça de Neptú passant pel Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat. La gran marea violeta desprenia energia, força,  color, al so de danses, batucades, cançons reivindicatives, frases de demanda, i s’adornava amb pancartes, cartells, disfresses, ninots al·lusius...  Possiblement haja sigut una de les manifestacions més vitalistes, lluminoses i actives de les nombroses que s’han realitzat d’ençà que començà la crisi i els atacs al benestar.
El grup de la Marina Alta lluïa amb els  mocadors violeta, dúiem cartells amb frases contundents, la pancarta de les dones “femme força”, i una bella pancarta que es va convertir en el punt d’encontre de mirades i càmeres.
En arribar a “La Plaza de las Cortes”, uns enreixats alts i una bateria de furgonetes de la policia tallava la manifestació.  Només es permeté el pas a tres delegades de les associacions impulsores de la iniciativa, junt a la portaveu parlamentària del PSOE, Soraya Rodríguez, que registraren en el Congrés dels Diputats un manifest amb el títol “Perquè jo decidisc”.
 En el manifest es demana al Govern que mantinga l'actual llei que estableix l'avortament lliure com un dret de la dona fins a la setmana 14. S’exigeix  al president de l'Executiu, Mariano Rajoy i a Gallardón, que retiren la reforma “perquè va en contra de la dignitat de les dones i les sotmet a tractes degradants, ingerències arbitràries i tuteles coactives en la decisió de ser o no ser mare”.
Durant la vesprada es va celebrar una assemblea en l'Auditori Marcelino Camacho de CCOO, que es va obrir amb la lectura del manifest i la intervenció de Begoña Piñeiro, presidenta de la Tertulia de Comadres. Els 52 de trons de paraula sol·licitats hagueren de limitar  la seua intervenció a 2 minuts.
  
Per la Marina Alta va parlar una de les fundadores de la Xarxa de dones de la Marina, Julia Gonzalez Maillo,  que va exposar breument  els tres objectius en els quals la Xarxa de dones t’he centrat el seu treball,
-La lluita contra el terrorisme masclista.
-El reconeixement del treball i  la visibilització de les dones, amb els Premis 8 de març. 
-La salvaguarda dels drets aconseguits.  
Ara este últim objectiu es fa prioritari  perquè amb la disculpa de la crisi econòmica el govern de Rajoy pretén eliminar els drets que tenim. Però que ningú pense que amb propostes de lleis retrogrades ens va a distraure  dels nostres projectes i objectius per al futur. Triplicarem forces totes unides i treballarem en cada un d'ells, sense descuidar-ne cap.
A les dones ens ha costat sang i segles arribar fins ací, i no renunciarem ni als drets aconseguits ni als que ens plantejàvem aconseguir” .
Va concloure la nostra portaveu.
Arribàvem a la Marina Alta a mitjanit. Com diu una companya de Benissa:
Tornàvem plenes i exultants, guardant  per sempre una meravellosa e irrepetible experiència que mai ningú pot llevar-nos: la vivència d’un moment històric de lluita  pels nostres drets, per la nostra dignitat com a éssers humans, com a dones. I eixe moment no ha pogut ser més emocionant, reconfortador i joiós, ja que ens hem demostrat a nosaltres mateixa, a este govern reaccionari a l'església i a tota la ciutadania, que estem unides i estem plenament preparades per a mamprendre les accions que faça falta fins aconseguir ser tractades amb justícia, dignitat i igualtat

La iniciativa de “El Tren de la libertad” va nàixer en Astúries, dies després de l'aprovació pel Consell de Ministres de l'avantprojecte de la llei de Gallardon,  durant un encontre entre la Tertúlia Feminista les Comadres i las Mujeres por la Igualdad de Barredos. En a penes tres setmanes al Tren de la Llibertat es van pujar organitzacions i persones de totes les parts del món. 

 Malgrat una manifestació tant multitudinària, així com altres moltes que han eixit al carrer,  les critiques fulminants  de l’opinió internacional, la resposta de les feministes, de grups i partits polítics que defensen la llibertat, els nombrosos informes, debats i declaracions contra la llei Gallardon, els diputats i diputades del PP en el congrés es van negar el dimarts 11 de febrer a retirar un avantprojecte de llei que  suposa un atemptat contra les dones en matèria de drets sexuals i reproductius, que ens separa de forma greu del context legislatiu dels països del nostre entorn, i significa un retrocés social de més de 30 anys.
Però el Tren de la llibertat de les dones està en marxa, i és imparable.

Pepa Guardiola, febrer 2014 

 





   

 Article publicat en

Xabia al dia http://www.xabiaaldia.es/actualidad/la_marina_alta_en_el_tren_de_la_libertad-8943.html

La Marina Plaza http://lamarinaplaza.com/2014/02/06/el-tren-de-la-llibertat-cronica-de-la-marina-alta-a-madrid/#.UvQWV2VJqSM.facebook

Infobenissa

Canfali Marina Alta

miércoles, 10 de octubre de 2012

Acte de lliurament del Premi 9 d'Octubre als Valors Cívics



El passat  9 d'Octubre, a l'acte Institucional que el M.I. Ajuntament de Xàbia celebra  per commemorar la Festa dels Valencians i les Valencianes, es lliuraren els premis a la Solidaritat i als Valors Cívics que el Ple de la Corporació atorga anualment. 
Enguany, en la XVII edició, la Xarxa de Dones de la Marina ha sigut guardonada amb el Premi als Valors Cívics.  

L'escriptora Carme Miquel feu la presentació de la Xarxa de Dones , amb unes pinzellades de les activitats que la  Xarxa ha organitzat al llarg dels 18 anys de funcionament. En el seu discurs, l'escriptora va dedicar a la Xarxa un text amb paraules plenes de sentiment i força. 
En representació de la Xarxa de Dones de la Marina recolliren el guardó, de mans de l'alcalde José Chulvi, Mª Angustias Bertomeu i Julia González, que agrairen a l'Ajuntament de Xàbia el reconeixement que ens dedica, recordaren la necessitat del recolzament de les institucions en la lluita per la igualtat i compartiren  el premi amb totes les dones anònimes que en el seu quefer del dia a dia lliuten per la igualtat. 

 Text de l'escriptora Carme Miquel



PREMI 9 D’OCTUBRE VILA DE XABIA 2012, A LA XARXA DE DONES DE LA MARINA ALTA

NOSALTRES LES DONES
T’has mirat a l’espill i la seua lluentor t’ha reflectit el rostre de la dona esclava. Les cadenes voltaven els seus braços i per la mirada fosca corrien riuets d’aigua salada, mentre el sol i el vent esgarraven la seua pell. Esclava per comprar i per vendre.

Has seguit mirant-te a l’espill i hi has vist passejar burkes de color blau sobre una terra eixuta. Dins de les robes, dissimulats cossos i ànimes de dona amagaven la seua vida. Els raigs del sol no podien acaronar-les, però tal vegada els seus llavis dibuixaven somriures clandestins que acompanyaven els somnis de dona.

T’has tornat a mirar a l’espill i hi has trobat la dona encotillada. La cintura oprimida pel mirinyac, la submissió de l’esperit i el cos destinat a ser el repòs del guerrer. Suaus teles de seda o aspres teles de lli, frisen amb el caminar cap a les gàbies d’or o cap a les gàbies de ferro, que els faran de llar.

L’espill t’ha dut també la imatge de la dona a la cuina.  Arrecerada al seu racó al servei del patriarca que decideix, atrapa grapadets de llibertat en el seu món menut. En cada plat que guisa, entre els aromes, va escampant saviesa i estima, mentre les arrugues solquen a poc a poc, dia rere dia, el seu rostre.

Pretenies contemplar-te en l’espill i amb tristor i ràbia hi has trobat la dona ferida, maltractada, humiliada. Víctima de la violència del qui diu estimar-la i aboca en ella l’odi que sent per ell mateix. El vent acompanya cada lament de la dona, que és un clam i una dolorosa crida que demana justícia.


I hi has trobat les mares: la dona trista que alleta el fill amb els pits buits. I l’altra, la dona dels pits plens i l’alegria en el rostre. Totes dues miren tendrament el ser que han parit i l’embolcallen amb calidesa. La màgica lluna de la nit els fa de fada, però moltes no en reben els beneficis
El mirall també t’ha mostrat la dona de silicona, la nina de llavis perfilats i cervell buit. Voltada de boira hi has vist la senyora inutilitzada, la dona florer, la que amaga les idees i fa com que somriu.

I amb desgrat has contemplat la dona que s’aproxima als poderosos. La que exerceix el poder sense aportar la mirada igualitària de dona i l’utilitza només en benefici d’uns pocs.

Però  també has vist la dona que ha trencat cadenes, la que ha fet de la igualtat bandera, la que amb pas ferm mira cap avant i camina. La dona que ha conquerit espais del món per fer-los més habitables. La que ha cosit camins de colors

Tu, que havies aprés a conjugar els verbs en singular i deies, “jo...,” t’has mirat a l’espill. Ara els conjugues en plural i dius  “nosaltres”. “Nosaltres les dones”. Perquè tu eres totes i cadascuna de les que t’ha mostrat el mirall. Perquè juntes  us  agafeu de les mans per avançar amb fermesa. Perquè voleu substituir un món de poder mascle excloent per un món d’homes i dones que practique la solidaritat i conree la  vida. Perquè amb intel·ligència i raó, voleu escampar la saviesa i la tendresa acumulada en els anys, i amb aquestes com a arma, esteu segures que canviareu el curs de la història. Perquè sabeu donar, perquè sabeu actuar, perquè voleu teixir una xarxa d’humanitat que faça avançar i òmpliga la terra de mirada femenina.

Nosaltres. Nosaltres, les dones... Perquè juntes podem trencar totes les cadenes i sembrar de flors tots els camins.

A totes i cadascuna de les dones de la  Xarxa de dones de la Marina Alta.  Amb amistat.
                          Carme Miquel


Text d'agraïment llegit per Mª Angustias Bertomeu i Julia González, en nom de la Xarxa. 

Abans que res la Xarxa de Dones vol agrair a l'Ajuntament de Xàbia el Premi als Valors Cívics, este reconeixement reunix dos conceptes que en aquestes dies adquirixen un significat especial: Valors i ciutadania.

Vivim dies difícils, governats pel descrèdit polític i la pitjor cara de la globalització, que ens prometia la riquesa sense fronteres, però en realitat manipulada pels mercaders, ens ha portat l'empobriment als pobles.

Baix la màscara d'una crisi econòmica s'està transformant el marc social, desvalorant les institucions i desposseint a la ciutadania del seu protagonisme democràtic.

Per estes raons, és tan important per a nosaltres com a ciutadanes compromeses amb el progrés social, poder usar la paraula per a reivindicar la nostra identitat i les nostres institucions democràtiques, que són, els dos pilars per a construir una societat basada en els valors i l'ètica, una societat que procura i defén el benestar de les seues ciutadanes i ciutadans."

"L'esperit i la norma del nostre Estatut com a marc d'identitat, establix clarament la igualtat entre dones i homes.

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana aprovat el 10 d'abril de 2006 reforma de l'aprovat al juliol de 1982, incorpora el valor de la igualtat entre dones i homes, el concepte d'igualtat de gènere, i les necessitats de les dones com a ciutadanes de ple dret, de manera taxativa i clara, d'acord amb l'evolució de 24 anys de democràcia i d'avanços de drets.

I així, el valor de la igualtat entre dones i homes apareix en el mateix Preàmbul de la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, de Reforma de Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.

El Títol II 'Dels Drets dels Valencians i de les Valencianes' que indica que tots els articles compresos en aquest títol estan referits de manera expressa a dones i homes, però que a més especifica el seu abast en alguns d'ells com:

L'article 10 desenvolupa de manera clara este valor, en el seu apartat 3)...'En tot cas, l'actuació de La Generalitat es centrarà primordialment en els següents àmbits....igualtat de drets d'homes i dones en tots els àmbits, en particular en matèria d'ocupació i treball; protecció social contra la violència, especialment de la violència de gènere'

I l'article 16 relatiu al dret a l'accés a una vivenda digna, on es cita especialment 'a les dones maltractades'

En el títol IX 'Economia i Hisenda' el seu article 80 en el seu apartat 1.- planteja garantir a totes les persones un treball digne...que permeta la conciliació de la vida laboral i familiar'

"I en l'apartat 3 de manera expressa enumera les garanties per a poder aconseguir eixa compatibilitat entre la vida professional i familiar, incloent el permís parental i la protecció enfront de l'acomiadament motivat per la maternitat."



Però a més d'estes identitats, les dones de la Xarxa compartim els valors que ens aporta el feminisme com l'eix vital de la nostra activitat, per a defendre la llibertat, la dignitat i la vida de les dones. Seguint els passos de Simone de Beauvoir que va definir el feminisme com una manera de viure individualment i de lluitar col·lectivament.

Ara més que mai, les dones necessitem estar en el carrer, ocupar espais públics, usar la veu i la paraula per a detindre l'onada conservadora que pretén acabar amb els drets adquirits per les dones en este país, i tornar-nos 40 anys arrere, tutelades per l'Església, sotmeses a l'empobriment per la falta d'ocupació, desproveïdes de llibertat per a decidir sobre les nostres vides i els nostres cossos, tornar a l'engany d'unir sexualitat amb maternitat.

I per a poder fer front a este atac a la nostra llibertat, necessitem la complicitat dels hòmens intel·ligents que desitgen compartir la seua vida amb iguals, i també necessitem la complicitat i el suport de les institucions democràtiques que governeu mirant a la ciutadania sense donar l'esquena a les seues dones.

"Per això és tan important, que els ajuntaments progressistes com el de Xàbia, sostinguen les seues polítiques d'Igualtat i Benestar Social, demostrant que la política ciutadana es fa prioritzant les inversions socials, perquè mantindre estes polítiques no és una despesa, és una inversió social, i a mes a mes, amb bons resultats econòmics.

Perquè les dones sostenim les xarxes familiars, les de l'atenció, les afectives i també les econòmiques als nostres pobles. Prescindir de les dones, és renunciar a la mitat del talent i la riquesa d’un poble.

Els drets de les dones són drets humans i vull recordar que fer polítiques d'igualtat és governar per a tots, perquè les coses de les dones no són només de les dones, són de tota la societat.

Ara, li passe la paraula a la companya Julia González Maillo.

Volem compartir este premi amb totes les dones anònimes que lluiten cada dia per millorar la vida de les dones, i amb les seues xicotetes accions quotidianes defenen els seus drets i engrandixen per a totes els espais de llibertat.



Més informació de l'acte
 Butlletí Municipal
 Xàbia al dia

sábado, 4 de febrero de 2012

ASUNCION CRUAÑES MOLINA, FINS SEMPRE


 Divendres 27 de gener, ens va deixar Asunción Cruañes Molina,  una de les “27 Mares de la Constitució”.  Dona excepcional, exemple i referent de persona compromesa amb la llibertat, la igualtat, la democràcia, la solidaritat, la cultura, l’educació, el bon fer polític, i sobre tot amb la defensa de la dignitat i els drets de l’ésser humà.


L’any 2009, amb motiu del donatge (homenatge feminista) que la Xarxa de Dones de la Marina Alta va retre a Asunción Cruañes, per celebrar el 8 de Març, vaig tenir el plaer de presentar-la i fer-li una breu ressenya biogràfica. Aprofite aquelles notes, amb les dades que em va lliurar la seua filla Cita, per deixar unes pinzellades de la vida d’aquesta gran  lluitadora, a qui vaig tenir la sort de conèixer personalment, gaudir de la seua conversa, aprendre de  la seua saviesa,  i compartir xarrades, idees, accions... 



Asunción Cruañes Molina va nàixer a Xàbia, el 15 de gener de 1925, filla d’Asunción Molina, mestra; i de Francisco Cruañes,  jutge de Pau, i primer alcalde de Xàbia durant la Segona República . 
De la seua infantesa,  passada a Marina Alta, Asunción recordava sobre tot la mar, els banys  entre les roques del Muntanyar, les petxelides, els bogamarins,  les vetllades d’estiu cantant, recitant, llegint.  També recordava el Verger, poble de la família de sa mare, on anava sovint.

De ben menuda  descobrí  la força de la política i la preocupació pel progrés social.  Comentava que quan es va proclamar la segona república, sa casa es va omplir de gent que venia a veure son pare cridant  "Quico, hem guanyat".

A 1935 la família es traslladà a Mutxamel on sa mare obtingué plaça de mestra. Son pare anava i venia a Xàbia per a atendre els assumptes de treball.

Asunción va estudiar Batxiller a l'Institut del parc de Canalejas, d’Alacant.  Contava, impactada encara per les imatges, que durant la guerra civil, el dia del bombardeig sobre el mercat d'Alacant,  ella estava en l’institut i  els avions passaven tan arran d’edificis que semblava  fer.se de nit.  Després, en agafar el tramvia per a tronar a casa, va veure les destrosses i la massacre de sang, de  morts.. 


Acabada la guerra,  a son pare li confiscaren les terres de Xàbia, mentre a sa mare l’enviaren represaliada a la Cruz de Galindo, pedania d'Almoradí, un barri absolutament míser, on Asunción assegurava haver conegut el tercer món.

En 1951 es va casar amb un jove d’Almoradí, Pedro Reig, espòs estimat i company inseparable, amb qui va compartir  valors, idees, postures, compromisos... i sis fills.
Cita, la seua filla major deia:
 “ Mon pare i ma mare s'han volgut moltíssim. La seua relació ha sigut intel•ligent i compromesa . De dos persones altruistes, preocupades sempre amb el que passava al seu al voltant. Han significat un  gran exemple en les nostres vides.”

L'any 1964 la família Reig-Cruañes es traslladà a Alacant, on els fills tenien més possibilitats d’estudis, i Pedro exercia com a advocat i procurador. 
En  Alacant, a través inicialment de grups de cristians de base, Asunción col.laborà  amb els moviments cívics i començà a intervenir en activitats polítiques. Posteriorment es va  afiliar al Partit Socialista.


La seua preocupació per la situació general de la dona en l’estat espanyol la du a implicar-se amb el Moviment Democràtic de Dones, reivindicant major participació en la vida pública, reclamant els drets civils i la llibertat individual de les dones.
En les primeres eleccions democràtiques de 1977, és elegida diputada a les Corts Constituents per la candidatura del PSOE en Alacant. Fou una de les 27 dones que seien entre els 597 escons del  Parlament:  21 diputades al Congrés,  i 6 senadores al Senat.



Asunción parlava del treball fonamental que van fer les primeres parlamentàries:
" La nostra missió, per damunt dels partits a què pertanyíem, va ser aconseguir la dignitat per a les dones, que vivíem en una situació d'inferioritat de drets  insòlita en l'Europa del segle XX"... 
 "No oblidem que veníem del permís marital i d'unes lleis absolutament discriminatòries en l'àmbit laboral, penal i civil, i que vam haver de canviar".
"Nosaltres vam tindre una influència un tant escassa perquè érem escasses"... "Però vam trencar moltes barreres, participàvem en totes les comissions en què vam poder estar i va ser el moment en què es va començar a veure que les dones podíem i volíem legislar, calia i cal estar en els llocs on es prenen les decisions".…
La presència mateixa de les dones en el  Congrés, una minoria entre tants hòmens, va servir per a trencar el tabú que la política no era un món de dones

Va ser diputada al Congrés fins a 1993, quan per decisió pròpia va abandonar la primera línia de la política, “ tinc edat de jubilar-me, deixar pas als joves i gaudir tranquil.lament de la meua família”. 
Durant els 17 anys d’activitat parlamentària va ser vicepresidenta en la Comissió del Defensor del Poble i vocal en la Comissió de RTVE del Parlament. 



La jubilació no va suposar un deixar transcórrer passivament el temps, va continuar participant en política com a una ciutadana exemplar; va seguir activa en la vida social, cultural, en debats, conferències, escrivint , llegint, seguint dia a dia els esdeveniments. 
Vitalista, intel.ligent i honesta, convençuda i fidel als seus principis, actuava tenint-los present , i la seua veu estava carregada de força i convicció.




Deia que “les dones sempre s’han hagut de deixar la pell”, i ella no va escatimar esforços per deixar-se-la en defensar la llibertat, la igualtat i la cultura.


Gràcies Asunción pel treball i exemple que ens has donat.




A l'amiga admirada Asunción Cruañes.
Pepa Guardiola .

Veure l'article a Xàbia al dia

Veure article al Semanal Jávea

Article Canfali

sábado, 5 de marzo de 2011

PREMIS 8 DE MARÇ, DONATGE AL TREBALL DE LES DONES

El divendres 3 de març la Xarxa de Dones de la Marina Alta va celebrar la manifestació i sopar del lliurament de Premis 8 Dia Internacional de la Dona.
Unes 200 persones  participaren en la manifestació pel carrer Campos de Dénia, amb el lema "100 anys de reclamar igualtat, i el que ens queda". Obria la manifestació la colla de dolçainers i tabaleters de la Xara. Per a finalitzar es va llegir el manifest del 8 de març.
Després de la manifestació el sopar i lliurament de premis fou a "Los Arcos de Pedreguer". Assitiren 220 dones de tota la comarca de la Marina Alta. Enguany es retre "donatge" a Cristina Almeida, advocada laboralista, política i reconeguda feminista, lluitadora pels drets de la dona. També es commemorava el dese any del Premi Homentage 8 de Març de la Xarxa de Dones i el centenari de la celebració del Dia Internacional de la Dona.

Durant el sopar es va llegir una breu memòria sobre la trajectòria de  la Xarxa en la Marina Alta des de la seua constitució a l'any 1994. Així mateix es va presentar l'audiovisual “10 anys Visibilitzant Dones”, un resum dels treballs de la Xarxa de Dones i dels Premis 8 de març, "donatges" que la Xarxa ha realitzat des de 2002 en reconeixement als treballs de diferents dones en favor de la justícia, la igualtat, la democràcia, la cultura, l’art, la ciència, l’educació, la sanitat, el sindicalisme, l’esport i el progrés de la societat en general. L'audiovisual ha sigut creació de l'Estudi Arte Final.


jueves, 3 de marzo de 2011

18 ANYS D'HISTÒRIA DE LA XARXA DE DONES DE LA MARINA ALTA

1911-2011 DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
100 ANYS RECLAMANT IGUALTAT
17 ANYS DE HISTORIA DE LA XARXA DE DONES DE LA MARINA
La història de les dones és una història recent. Tradicionalment ignorades, hem viscut aquesta història al costat de l'home però la nostra trajectòria ha estat invisible.
Segles sencers de civilització, guerres, fam i epidèmies, el naixement de ciutats o vides camperoles sota el feudalisme, s'han contat sense incloure les dones com a subjecte històric. No és que elles fossin inactives o estiguessin absents dels esdeveniments, simplement, van ser omeses sistemàticament dels registres oficials.
Enguany es commemoren els 100 anys de la celebració del Dia Internacional de la Dona.
L'origen d'aquesta celebració s'inicià en l'estat de Nova York al novembre de 1908 quan es convocà un míting general del ram de la confecció, després que dues companyies s'haguessin declarat en vaga durant un mes. Eren més de 20.000 obrers, la majoria dones, que van mantenir una dura vaga de tretze setmanes en les que van patir acomiadaments, fam i més de 600 detencions. Al final van triomfar aconseguint augment de salaris, reducció de la jornada laboral i la sindicació de més de 300 botigues de confecció.
Al cap d'algunes setmanes es va convocar una manifestació que va comptar amb la presència de sufragistes, treballadores immigrades que van elevar les seves demandes per millorar condicions de vida i de treball, el final del treball dels infants i el dret al vot.
Era el 8 de març de 1909. Inspirant-se en aquestes accions, el congrés Socialista Internacional de la Dona celebrat a Copenhaguen el 1910, convocà un dia d'acció internacional, exigint el sufragi universal femení. El 8 de març de 1911 es materialitzà aquesta convocatòria celebrant per primera vegada en la història el Dia Internacional de la Dona.


HISTÒRIA DE LA XARXA DE DONES DE LA MARINA ( 1994-2012)
 El 8 de març 1994, unes quantes dones conscienciades i lluitadores per la igualtat es reuniren al poble de la Xara i constituïren la Xarxa de Dones de les Marines, amb l’objectiu de formar un grup de pressió que aglutinara i unira els esforços de dones de diferent procedència professional, política i social, que creien en la diversitat i la tolerància. En la declaració programàtica que presentaren, figuraven com a propostes principals • Incrementar el protagonisme de les dones en la societat i la participació en llocs de decisió.
 • Promoure la valoració social del treball de les dones, que comprén aspectes tan imprescindibles per al funcionament de la societat com la cura de xiquets, ancians, benestar de la llar, i fer corresponsable a tota la societat.
• Reclamar el ple reconeixement públic de l'activitat professional i laboral de les dones i augmentar la nostra presència en les professions en què som minoritàries.
 • Denunciar l'ús d'estereotips sexistes en la publicitat .
• Exigir i propiciar canvis legals i socials per eliminar la violència contra les dones. • Impulsar accions solidàries amb altres dones del món. Al llarg dels anys, la Xarxa de Dones ha sigut fidel i s’ha desenvolupat en aquesta línea traçada des de l’inici . Aquell grup de dones, reduït en el moment de la seua creació, s’ha fet nombrós, ha calat en la comarca de la Marina Alta i s’ha consolidat com un grup feminista gràcies a la constància, fermesa, claredat d’idees i propòsits, així com al treball i les accions que ha vingut organitzant.

MEMORANDUM D’ACTIVITATS PRINCIPALS 
• Als pocs mesos de constituir-se, en plena campanya d'Eleccions Europees de 1994, la Xarxa de Dones va realitzar el primer acte públic "Dones a Europa" reunint en una taula rodona a representants de tots els partits polítics per a explicar el paper de la dona en els seus programes de cara a les eleccions europees .
• El 8 de març 1995, la Xarxa organitzà un dinar amb Carmen Alborch que va tenir gran repercussió i participació de dones de tota la comarca de la Marina Alta.
• Després de les eleccions Municipals de 1995, la Xarxa organitza un encontre entre regidores electes dels municipis de la Marina per a arribar a aliances que impulsaren accions positives d’igualtat en tota la comarca. • A 1996, es legalitzen els estatuts de la Xarxa .
• L’any 1997, la Xarxa participa en les “Jornades 20 anys de feminisme” a València, on organitza la Taula redona “Dones polítiques” amb la participació de - Julia González, Alcaldessa de Pedreguer, - Glòria Marcos, Diputada a les Corts valencianes - Carmen Alborch, Diputada del Congrés i - Maite Domingo , Eurodiputada .
• Any 2000, participació en la Marxa Mundial de les Dones a Nova York.
• Any 2001, participació en la creació del Consell de la Dona de Denia, del qual forma part.
 • Any 2002, constitució dels Premis 8 de Març de la Xarxa de Dones de la Marina, i organització del 1r Sopar Homenatge a les Dones.
• 2007, participació en les “Jornades 30 anys de Feminisme a València” .
• 2009, participació en les “Jornades feministes de Granada”.
• Participació en “Las Conferencias sobre la Mujer de América Latina y el Caribe”.
 Accions reivindicatives generals.
• Manifest d'adhesió al Lobby Europeu de Dones per reclamar la democràcia paritària.
• Presentació de mocions als ajuntaments de la comarca per la declaració contra la violència i la pobresa de les dones i per la pau .
 • Petició als ajuntaments de la comarca per a crear Regidories d'Igualtat.
• Adhesió a diferents campanyes feministes.
• Articles d'opinió en premsa.
• Manifests i manifestacions anuals per celebrar el Dia Internacional de la Dona.
 • Manifests del dia 25 de novembre contra la violència cap a les dones.
• Durant 4 anys, el primer dijous de cada mes, s’han convocat concentracions de repulsa pels assassinats de dones víctimes de violència de gènere, fins que van ser assumides de forma institucional per l'Ajuntament de Dénia.
• Participació i col.laboració en la Campanya de Vacunació Contra la Violència de Gènere organitzada per l’Associació Matria el 25 de novembre.
 • Participació a la Fira d'Associacions per donar difusió de les seves activitats.
• Adhesió a la “Marea Violeta” La Xarxa es manté en contacte i col.labora amb altres associacions en defensa de la Igualtat i dels drets de la dona com La Casa de la Dona de València, Grup de Dones de la Marxa Mundial, Dones en Xarxa, Associació Matria.
 Algunes Conferències organitzades
• Violència masclista”, Julia Sevilla.
• “La dona als llocs de decisió”, Carmen Alborch.
• “La dona i les noves tecnologies, el rol de la dona a internet”, Mª Angustias Bertomeu.
• "Una mirada de gènere sobre els pressupostos”, Carmen Martínez Aguayo.
 • "Construint Ciutats per la igualtat", Isabela Velázquez .

 Premis 8 de Març.
 A fi de reconèixer l'esforç de tantes dones que van obrir camins de llibertat pels quals transitem les generacions d'avui, i amb l’objectiu de fer visible les dones en la història social, a partir del 8 de març de 2002 la Xarxa atorga els Premis 8 de Març, en el sopar comarcal del Dia Internacional de la Dona que se celebra anualment i on es rendeix "donatge" a dones del nostre entorn que defenen la igualtat des de diferents àmbits. 


Per tant, després de 18 anys de la constitució de la Xarxa de Dones de la Marina, continuem exigint:
UN MÓN SENSE VIOLÈNCIA
DRETS HUMANS TAMBÉ PER A LES DONES
DAVANT ELS HOMES AGRESSORS: APLICACIÓ ESTRICTA DE LA LLEI, AIXÍ COM REPROVACIÓ SOCIAL I TOLERÀNCIA ZERO.

viernes, 11 de febrero de 2011

domingo, 9 de enero de 2011

MANIFEST DIA 8 MARÇ 2010

“Día internacional de la dona”
“També en crisi, les dones sostenim el món”
Davant la situació de crisi, denunciem que....
• La taxa d’atur femení segueix sent major que la deis [‘omes.
• Les dones continuem sent ampia majoria en les categories més precáries:
- ocupació (temporalitat, ternps parcial, subocupació),
- atur (liarga durada, sense ocupació anterior, sense prestació de desocupació).
• Els ingressos ¡ les pensions de les dones són menors i en moits casos inexistents, malgrat treballar moltes hores més.
• La taxa de pobresa de la dona és molt major.
• La crisi es generaiitza a tots eis sectors peró, són les persones pitjor situades les que més la pateixen.
Les dones treballem igualment que abans, fins i tot més.
A menys ingressos, més trebali doméstic, invisible ¡ no remunerat.
Les dones som majoria en els trebalis sense contracte, ¡ aquests no apareixen en els
indicadors de la crisi. També ací som invisibles.
Volem reivindicar i fer visible
• Que les dones som necessáries, com a trebailadores ¡ com a ciutadanes.
• En altres situacions de crisi, es va pressionar les dones per a retirar-se del mercat de treball, peró hui estempreparades per resistir.
• Hem adquirit drets civils ¡ un alt grau de formació.
• Hem dernostrat la nostra competéncia per a exercir tot tipus de professions, per a dirigir bancs ¡ estats, per a participar en tots eis esports ¡ activitats.
• Moltes famíiies depenen deis salaris femenins.
• Les dones aturades tenen un major niveli educatiu que els hornos desocupats.
• EIs hornos són necessaris més que mai por a ajudar en les tasques d’atenció.
• Cap diferéncia biológica justifica l’exclusió de les dones de l’ocupació ¡ de l’oci, ni i’exciusió deis homes del trebail doméstic.
La marginacio de la dona és una frivolitat que l’economia i la societat no es poden permetre El model de família ‘sustentador masculí ¡ dona dependent’ s’ha reveiat com a trampa por a les dones ¡ per a totes les persones. Está demostrat que en tot el món l’accés de les dones a i’educació, l’ocupació ¡ als ¡ngressos, impulsa enormement el benestar de les famílies ¡ el desenvoiupament deis pa is os.
La igualtat de génere és ciau per aprofitar el capital humá de les dones ¡ el potencial cuidador deIs hornos, per al bon funcionament deis mercats de treball, per al canvi a un model tecnoiógicament avançat, per a una millor organització de la producció que no es base en l’especialització de les dones en el treball doméstic, por combatre la superpoblació, l’envelliment poblacional ¡ la pobresa a tot el món, per al manteniment del medi ambient.
En definitiva, exigim la igualtat de génere pel canvi a un desenvolupament mundial equilibrat ¡ sostenible.
Front a la crisi económica lqualtat de Génere
Segons i’informe de Nacions Unides
“Les dones constitueixen més de! 50% de la població. Treballen el 75% de les hores treballades a la Terra. Cobren el 25% deIs salaris que es paguen al món. ¡ posseeixen l’l% de la propietat mundial”
FÍNS QUAN HA DE DURAR AIXÓ?? Xarxa de Dones de la Marina Alta