lunes, 9 de mayo de 2016

La Xarxa de Dones de la Marina Alta dóna el seu recolzament a la 

LogoPlataformaResolución de la Jornada sobre Mujeres Refugiadas de la Plataforma CEDAW Sombra

A los Ministerios de Asuntos Exteriores y Cooperación, del Interior y de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad:
Las organizaciones abajo firmantes apoyamos la Resolución de la Jornada sobre Mujeres Refugiadas de la Plataforma CEDAW Sombra, que ha reunido en Madrid, el 23 de abril de 2016, a 303 activistas de organizaciones feministas, ONGs de derechos humanos y de desarrollo, sindicatos, partidos, responsables y profesionales de administraciones locales, autonómicas y estatal, para conocer mejor la situación y derechos de las mujeres refugiadas y solicitantes de asilo y mejorar la respuesta de los poderes públicos y la sociedad civil de nuestro país ante la principal emergencia humanitaria mundial, comprometiéndose a seguir trabajando para:
  1. desarmar la guerra, desmontando las causas estructurales e intereses de sus actores internos y externos, y construir la paz con la participación de las mujeres y toda la sociedad civil en la resolución y recuperación.
  2. exigir la acogida en la Unión Europea inherente al derecho de asilo, y la anulación de su externalización a Turquía y la devolución en masa de cientos de miles de personas refugiadas, el 55% mujeres y niños, acordada por el Consejo de la UE el 7 de marzo de 2016.
  3. exigir al gobierno de España aumentar el número de plazas de reasentamiento, por corresponsabilidad internacional y europea, especialmente para mujeres, niñas y personas en situación de vulnerabilidad, y condiciones de acogida dignas.
  4. exigir la aprobación sin más dilaciones del Reglamento de desarrollo de la Ley española 12/2009 de asilo, que dé efectividad a su artículo 46 para reconocer como refugiadas a las mujeres que se encuentran fuera de su país de origen debido a un temor de persecución por motivos de género, considerando dicha persecución como una causa suficiente.
  5. conocer mejor la situación y los derechos específicos de las mujeres refugiadas y solicitantes de asilo ante la discriminación y violencia de género, establecidos por la Convención CEDAW y su Recomendación General 30, las pautas de ACNUR, la Resolución 1325 y los artículos 59 al 61 del Convenio de Estambul sobre derecho de asilo y no devolución por violencia de género.
  6. que se reconozcan como persecución y motivos válidos para el asilo en la UE la violencia sexual y de género, la mutilación genital femenina, la trata, el matrimonio forzado, los crímenes de honor y la discriminación por sexo amparada por los Estados, con recursos humanos y materiales adecuados.
  7. oponernos al internamiento y/o devolución de las personas migrantes o solicitantes de asilo por mera conveniencia administrativa, sobre todo al de menores, mujeres embarazadas, lactantes o víctimas de violencia sexual o trata.
  8. que los ayuntamientos y comunidades autónomas cumplan su irremplazable papel en la acogida, la integración socio-laboral, el empoderamiento y participación de las refugiadas, y su contacto y diálogo con mujeres autóctonas.
  9. aumentar la ayuda internacional, incluyendo la del gobierno del estado español y la europea, a los millones de personas refugiadas concentradas ahora en Grecia, Italia, Líbano, Jordania y Turquía y desplazadas internas.
  10. cumplir las Observaciones CEDAW/C/ESP/CO/7-8 a España en julio 2015 del Comité para la Eliminación de la Discriminación contra la Mujer de la ONU, tomando nota de los 48 casos de reconocimiento de la condición de refugiada por motivos de género declarados por el Gobierno ‘pero también de la expulsión de personas, incluidas mujeres y niñas, sin evaluación individual ni de género. El Comité exhorta al Gobierno de España a mejorar la protección de las mujeres y niñas solicitantes de asilo en Ceuta y Melilla, a garantizar que no se usa la violencia en los controles fronterizos, el acceso a los procedimientos de asilo de las personas de cualquier país de origen o modo de entrada demandantes, y mejorar la recepción y asistencia sensibles al género’.
Abril de 2016

Publicado el  

lunes, 2 de mayo de 2016

Ciberacció: Volem respostes

CIBERACCIÓ: FA UN ANY ELS PARTITS POLÍTICS DE L’ACTUAL GOVERN DE LA C.V. signaren la
Declaració pel Dret a una vida lliure de Violència Masclista. #VOLEM
RESPOSTES!
 @GVAinclusio @generalitat
#VolemRespostes a l’atenció q mereix la prevenció i eradicació de la VG als poders públics estatals i autonòmics valencians @generalitat
Formació especialitzada en VG a tot el personal d l’adm, especialment qui intervinguen en processos d’assistència a dones #VolemRespostes
Formació del professorat en matèria d’igualtat, coeducació, detecció precoç de VG en tots els nivells educatius #VolemRespostes @generalitat
Pressupostos d @generalitat adequats a fi q ajuntaments puguen prestar serveis socials promoció d la igualtat d’oportunitats i prevenció VG
Revisió per personal qualificat i expert en igualtat i VG de l’aplicació la Llei de custodia compartida imposta #VolemRespostes @generalitat
@generalitat #VolemRespostes a fi de detectar si la custodia Compartida imposta està sent utilitzada com altra forma de VG
Garantir la dotació pressupostària adequada i suficient en els
pressupostos de la Generalitat #VolemRespostes
@generalitat deu garantir d’una xarxa pública de recursos d’allotjament i convivència per a la protecció de dones víctimes de VG #VolemRespostes
#VolemRespostes per a garantir una atenció integral de les dones víctimes de violència de gènere @generalitat
Horaris de la Ciberacció
1ª. De 12 hores a 14 hores.
2ª De 20 hores a 22 hores
Convoca https://www.facebook.com/pages/Coordinadora-Feminista-de-Val%C3%A8ncia/768187013289109



            DECLARACIÓ PEL DRET A UNA VIDA LLIURE DE VIOLÈNCIA MASCLISTA

            Des de l'any 2003 fins al 6 d'abril de 2015, les estadístiques del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat arrepleguen l'esgarrifosa xifra de 630 dones que van ser assassinades per les seues parelles o  exparelles. D'elles, 101 residien al País Valencià.

            El passat 22 d'abril el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat va publicar en el seu web el "Informe d'Avaluació als deu anys d'entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2004 en l'àmbit autonòmic (2015)”. El títol és fal·laç, ja que el document al qual enllaça només es limita a enumerar les “actuacions de les Comunitats Autònomes en compliment de la L.O. 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere”. No conté avaluació alguna sobre les mateixes, ni indicadors que la permeten ni dades detallades sobre pressupostos. I, per descomptat, tampoc contempla l'impacte que altres normatives aprovades amb posterioritat poden haver tingut en l'aplicació d'aquesta Llei. A més, d'aquest document es desprèn que en moltes Comunitats Autònomes que posseeixen les competències per a açò no es compleixen les previsions contemplades en la citada Llei Orgànica (d'ara endavant LOVG). Entre aquestes es troba el País Valencià.

            Si citem aquest document és perquè serveix com a metàfora respecte de l'atenció que mereix la prevenció i eradicació de la violència de gènere als poders públics estatals i autonòmics valencians: poca, per no dir cap. 

            La violència cap a les dones (que no solament es concreta en els assassinats) suposa una greu violació dels Drets Humans, que absolutament cap argument pot justificar i que cap societat pot tolerar. Aquesta violència masclista és la manifestació més violenta de les històriques relacions de poder desiguals entre dones i homes. Cap instància de govern pot romandre de braços creuats, ni mirar per a un altre costat. La missió dels poders públics ha de ser combatre aquesta desigualtat, principalment a través del compliment efectiu de la LOVG i de tot el patrimoni normatiu internacional, comunitari, estatal i autonòmic en aquesta matèria que des de llavors s'ha aprovat. 

            Aquesta normativa persegueix, sintèticament, dos objectius: 1) La protecció i assistència de les víctimes de la violència de gènere a través de la tipificació penal d'aquests delictes, el reconeixement de drets i el suport institucional específic per a açò, i 2) el canvi del marc d'interpretació de la realitat superador de les històriques relacions desiguals de poder entre homes i dones a través, fonamentalment, de mesures de sensibilització i educació. Solament s'han aplicat (i de forma insuficient) les mesures relatives al primer, però no les que possibiliten la consecució del segon.
 
            Pel que fa al primer dels objectius citats, protecció i assistència a les víctimes de violència de gènere, les actuacions s'han centrat entorn de la denúncia, i especialment en l'actuació dels serveis socials i sanitaris i en l'àmbit policial i judicial, però aquestes resulten ineficaços davant les retallades d'aquests serveis, la seua insuficient dotació pressupostària i, sobretot, la falta de formació especialitzada d'els qui tenen la missió d'aplicar-les.

            Per esmentar només les retallades pressupostàries, segons denuncia la Plataforma Impacto de Género Ya, en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per a 2015, el programa contra la violència de gènere es dota amb 23.7 milions € (0.005% del PGE), dels quals, 7.6 milions € contribueixen minoritàriament a sostenir els punts de prevenció i atenció jurídica, social i psicològica establits per la LOVG, teleassistència i servei d'Atenció i Protecció (ATENPRO) mitjançant convenis amb CCAA i ajuntaments. Però la Llei 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, en els punts 3.c) i 6 de l'art. 27 només permet als ajuntaments la “prestació dels serveis socials, promoció de la igualtat d'oportunitats i la prevenció de la violència contra la dona” per delegació autonòmica o estatal “acompanyada en tot cas del corresponent finançament, per a açò serà necessària l'existència de dotació pressupostària adequada i suficient en els pressupostos de l'Administració delegant per a cada exercici econòmic, sent nul·la sense aquesta dotació”. 

            D'altra banda, l'aprovació al País Valencià de la Llei 5/2011, d'1 d'abril, de relacions familiars de fills i filles els progenitors de les quals no conviuen, i la seua aplicació en aquest context d'absència de formació especialitzada del personal que intervé en aquests processos, ha convertit el règim de custòdia compartida imposada en molts casos en una forma d'exercir la violència contra les dones. 

            En referència al segon dels objectius citats, mesures de sensibilització i educació per a la prevenció i eradicació de la violència de gènere, són previsions normatives de les denominades “programàtiques”, és a dir, l'execució de les quals depèn de la voluntat política de la majoria governant i el seu incompliment no porta aparellat control ni sanció de cap tipus ni és possible reclamar judicialment que es complisquen. Açò contribueix al fet que la LOVG i la resta de normativa en la matèria siguen, en el seu conjunt, ineficaços en relació a la finalitat última que persegueixen, que és un canvi en les històriques relacions desiguals de poder entre homes i dones. Recentment, el CIS publicava un estudi sobre “Percepció social de la violència de gènere en l'adolescència i la joventut”. Una de les conclusions més rellevants és que la percepció de les desigualtats de gènere és menor entre la joventut comparada amb la resta de la població, però també que les campanyes de sensibilització contra la violència de gènere contribueixen a reforçar el rebuig a la mateixa. No obstant açò, les mesures de sensibilització es redueixen sovint a la celebració d'activitats (algunes de dubtosa idoneïtat i efectivitat) entorn de les dates del 8 de març i del 25 de novembre. No s'han desenvolupat al País Valencià mesures permanents de sensibilització social dirigides a fomentar la igualtat entre dones i homes, eliminar actituds i estereotips sexistes i aconseguir el rebuig social de la violència masclista. 

            Pel que fa a l'educació, no s'han complit les mesures legals establertes  En l'Informe 2012-2013 del Consell Escolar de l'Estat sobre el Sistema educatiu, que ha d'incloure la possible situació de violència exercida en la comunitat educativa, així com de les mesures de prevenció i foment de la igualtat establides, s'exposa que l'administració educativa desenvolupa actuacions per a atendre el que sobre aquest tema diu la Llei Orgànica d'Educació (LOE), però ”malgrat açò encara resulten insuficients aquestes actuacions, queden variats aspectes de la normativa per desenvolupar i, per tant, algunes disposicions de la legislació general que segueixen sense ser aplicats en els centres educatius”. Aquesta situació es veu agreujada ja que la reforma operada en la LOE per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) no solament no inclou, en la seua exposició de motius, cap esment directe al foment de la igualtat entre dones i homes i la prevenció de la violència de gènere, sinó que elimina la “Educació per a la Ciutadania”, única assignatura general que incloïa directament continguts afavoridors de la igualtat i no inclou cap assignatura específica que treballe sobre l'eradicació d'estereotips de gènere i foment de la igualtat real entre dones i homes, ni mesures per a modificar currículums i llibres de text. La assignatura alternativa, denominada “Valors socials i cívics” en educació primària i “Valors ètics” en secundària, se situa com a opcional a l'assignatura de religió, per la qual cosa aquest contingut estaria totalment absent en el cas de l'alumnat que trie estudiar religió. A més, la LOMCE afavoreix la segregació per sexe en centres escolars concertats. Pel que es refereix a la necessària formació inicial i permanent del professorat establida en l'art. 7 de la LOVG, aquesta no es garanteix. La formació del professorat en matèria d'igualtat entre dones i homes, coeducació, resolució pacífica de conflictes i prevenció i detecció precoç de la violència de gènere es limita a l'oferta formativa dels Planes de Formació Permanent del Professorat, que és de caràcter voluntari i el Pla PREVI, que no està suficientment implementat ni avaluat.

Per tot l'anteriorment exposat:

            Els partits polítics signataris d'aquesta Declaració ens comprometem a dur a terme totes les accions precises que garantisquen la prevenció i eradicació de la violència masclista, així com l'assistència i reparació de totes les dones en situació de maltractament en tots els àmbits territorials on tinguem participació en el govern com a resultat de les pròximes eleccions municipals i autonòmiques de 24 de maig de 2015.