Declaració pel Dret a una vida lliure de Violència Masclista. #VOLEM
RESPOSTES!
@GVAinclusio @generalitat
#VolemRespostes a l’atenció q mereix la prevenció i eradicació de la VG als poders públics estatals i autonòmics valencians @generalitat
Formació especialitzada en VG a tot el personal d l’adm, especialment qui intervinguen en processos d’assistència a dones #VolemRespostes
Formació del professorat en matèria d’igualtat, coeducació, detecció
precoç de VG en tots els nivells educatius #VolemRespostes @generalitat
Pressupostos d @generalitat adequats a fi q ajuntaments puguen prestar serveis socials promoció d la igualtat d’oportunitats i prevenció VG
Revisió per personal qualificat i expert en igualtat i VG de l’aplicació la Llei de custodia compartida imposta #VolemRespostes @generalitat
@generalitat #VolemRespostes a fi de detectar si la custodia Compartida imposta està sent utilitzada com altra forma de VG
Garantir la dotació pressupostària adequada i suficient en els
pressupostos de la Generalitat #VolemRespostes
@generalitat deu garantir d’una xarxa pública de recursos d’allotjament i convivència per a la protecció de dones víctimes de VG #VolemRespostes
#VolemRespostes per a garantir una atenció integral de les dones víctimes de violència de gènere @generalitat
Horaris de la Ciberacció
1ª. De 12 hores a 14 hores.
2ª De 20 hores a 22 hores
Convoca https://www.facebook.com/pages/Coordinadora-Feminista-de-Val%C3%A8ncia/768187013289109
Des de l'any 2003 fins al 6 d'abril de 2015, les estadístiques del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat arrepleguen l'esgarrifosa xifra de 630 dones que van ser assassinades per les seues parelles o exparelles. D'elles, 101 residien al País Valencià.
El passat 22 d'abril el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat va publicar en el seu web el "Informe d'Avaluació als deu anys d'entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2004 en l'àmbit autonòmic (2015)”. El títol és fal·laç, ja que el document al qual enllaça només es limita a enumerar les “actuacions de les Comunitats Autònomes en compliment de la L.O. 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere”. No conté avaluació alguna sobre les mateixes, ni indicadors que la permeten ni dades detallades sobre pressupostos. I, per descomptat, tampoc contempla l'impacte que altres normatives aprovades amb posterioritat poden haver tingut en l'aplicació d'aquesta Llei. A més, d'aquest document es desprèn que en moltes Comunitats Autònomes que posseeixen les competències per a açò no es compleixen les previsions contemplades en la citada Llei Orgànica (d'ara endavant LOVG). Entre aquestes es troba el País Valencià.
Si citem aquest document és perquè serveix com a metàfora respecte de l'atenció que mereix la prevenció i eradicació de la violència de gènere als poders públics estatals i autonòmics valencians: poca, per no dir cap.
La violència cap a les dones (que no solament es concreta en els assassinats) suposa una greu violació dels Drets Humans, que absolutament cap argument pot justificar i que cap societat pot tolerar. Aquesta violència masclista és la manifestació més violenta de les històriques relacions de poder desiguals entre dones i homes. Cap instància de govern pot romandre de braços creuats, ni mirar per a un altre costat. La missió dels poders públics ha de ser combatre aquesta desigualtat, principalment a través del compliment efectiu de la LOVG i de tot el patrimoni normatiu internacional, comunitari, estatal i autonòmic en aquesta matèria que des de llavors s'ha aprovat.
Aquesta normativa persegueix, sintèticament, dos objectius: 1) La protecció i assistència de les víctimes de la violència de gènere a través de la tipificació penal d'aquests delictes, el reconeixement de drets i el suport institucional específic per a açò, i 2) el canvi del marc d'interpretació de la realitat superador de les històriques relacions desiguals de poder entre homes i dones a través, fonamentalment, de mesures de sensibilització i educació. Solament s'han aplicat (i de forma insuficient) les mesures relatives al primer, però no les que possibiliten la consecució del segon.
Pel que fa al primer dels objectius citats, protecció i assistència a les víctimes de violència de gènere, les actuacions s'han centrat entorn de la denúncia, i especialment en l'actuació dels serveis socials i sanitaris i en l'àmbit policial i judicial, però aquestes resulten ineficaços davant les retallades d'aquests serveis, la seua insuficient dotació pressupostària i, sobretot, la falta de formació especialitzada d'els qui tenen la missió d'aplicar-les.
D'altra banda, l'aprovació al País Valencià de la Llei 5/2011, d'1 d'abril, de relacions familiars de fills i filles els progenitors de les quals no conviuen, i la seua aplicació en aquest context d'absència de formació especialitzada del personal que intervé en aquests processos, ha convertit el règim de custòdia compartida imposada en molts casos en una forma d'exercir la violència contra les dones.
En referència al segon dels objectius citats, mesures de sensibilització i educació per a la prevenció i eradicació de la violència de gènere, són previsions normatives de les denominades “programàtiques”, és a dir, l'execució de les quals depèn de la voluntat política de la majoria governant i el seu incompliment no porta aparellat control ni sanció de cap tipus ni és possible reclamar judicialment que es complisquen. Açò contribueix al fet que la LOVG i la resta de normativa en la matèria siguen, en el seu conjunt, ineficaços en relació a la finalitat última que persegueixen, que és un canvi en les històriques relacions desiguals de poder entre homes i dones. Recentment, el CIS publicava un estudi sobre “Percepció social de la violència de gènere en l'adolescència i la joventut”. Una de les conclusions més rellevants és que la percepció de les desigualtats de gènere és menor entre la joventut comparada amb la resta de la població, però també que les campanyes de sensibilització contra la violència de gènere contribueixen a reforçar el rebuig a la mateixa. No obstant açò, les mesures de sensibilització es redueixen sovint a la celebració d'activitats (algunes de dubtosa idoneïtat i efectivitat) entorn de les dates del 8 de març i del 25 de novembre. No s'han desenvolupat al País Valencià mesures permanents de sensibilització social dirigides a fomentar la igualtat entre dones i homes, eliminar actituds i estereotips sexistes i aconseguir el rebuig social de la violència masclista.
Pel que fa a l'educació, no s'han complit les mesures legals establertes En l'Informe 2012-2013 del Consell Escolar de l'Estat sobre el Sistema educatiu, que ha d'incloure la possible situació de violència exercida en la comunitat educativa, així com de les mesures de prevenció i foment de la igualtat establides, s'exposa que l'administració educativa desenvolupa actuacions per a atendre el que sobre aquest tema diu la Llei Orgànica d'Educació (LOE), però ”malgrat açò encara resulten insuficients aquestes actuacions, queden variats aspectes de la normativa per desenvolupar i, per tant, algunes disposicions de la legislació general que segueixen sense ser aplicats en els centres educatius”. Aquesta situació es veu agreujada ja que la reforma operada en la LOE per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) no solament no inclou, en la seua exposició de motius, cap esment directe al foment de la igualtat entre dones i homes i la prevenció de la violència de gènere, sinó que elimina la “Educació per a la Ciutadania”, única assignatura general que incloïa directament continguts afavoridors de la igualtat i no inclou cap assignatura específica que treballe sobre l'eradicació d'estereotips de gènere i foment de la igualtat real entre dones i homes, ni mesures per a modificar currículums i llibres de text. La assignatura alternativa, denominada “Valors socials i cívics” en educació primària i “Valors ètics” en secundària, se situa com a opcional a l'assignatura de religió, per la qual cosa aquest contingut estaria totalment absent en el cas de l'alumnat que trie estudiar religió. A més, la LOMCE afavoreix la segregació per sexe en centres escolars concertats. Pel que es refereix a la necessària formació inicial i permanent del professorat establida en l'art. 7 de la LOVG, aquesta no es garanteix. La formació del professorat en matèria d'igualtat entre dones i homes, coeducació, resolució pacífica de conflictes i prevenció i detecció precoç de la violència de gènere es limita a l'oferta formativa dels Planes de Formació Permanent del Professorat, que és de caràcter voluntari i el Pla PREVI, que no està suficientment implementat ni avaluat.
Per tot l'anteriorment exposat:
Els partits polítics signataris d'aquesta Declaració ens comprometem a dur a terme totes les accions precises que garantisquen la prevenció i eradicació de la violència masclista, així com l'assistència i reparació de totes les dones en situació de maltractament en tots els àmbits territorials on tinguem participació en el govern com a resultat de les pròximes eleccions municipals i autonòmiques de 24 de maig de 2015.
Pressupostos d @generalitat adequats a fi q ajuntaments puguen prestar serveis socials promoció d la igualtat d’oportunitats i prevenció VG
Revisió per personal qualificat i expert en igualtat i VG de l’aplicació la Llei de custodia compartida imposta #VolemRespostes @generalitat
@generalitat #VolemRespostes a fi de detectar si la custodia Compartida imposta està sent utilitzada com altra forma de VG
Garantir la dotació pressupostària adequada i suficient en els
pressupostos de la Generalitat #VolemRespostes
@generalitat deu garantir d’una xarxa pública de recursos d’allotjament i convivència per a la protecció de dones víctimes de VG #VolemRespostes
#VolemRespostes per a garantir una atenció integral de les dones víctimes de violència de gènere @generalitat
Horaris de la Ciberacció
1ª. De 12 hores a 14 hores.
2ª De 20 hores a 22 hores
Convoca https://www.facebook.com/pages/Coordinadora-Feminista-de-Val%C3%A8ncia/768187013289109
DECLARACIÓ
PEL DRET A UNA VIDA LLIURE DE VIOLÈNCIA MASCLISTA
Des de l'any 2003 fins al 6 d'abril de 2015, les estadístiques del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat arrepleguen l'esgarrifosa xifra de 630 dones que van ser assassinades per les seues parelles o exparelles. D'elles, 101 residien al País Valencià.
El passat 22 d'abril el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat va publicar en el seu web el "Informe d'Avaluació als deu anys d'entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2004 en l'àmbit autonòmic (2015)”. El títol és fal·laç, ja que el document al qual enllaça només es limita a enumerar les “actuacions de les Comunitats Autònomes en compliment de la L.O. 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere”. No conté avaluació alguna sobre les mateixes, ni indicadors que la permeten ni dades detallades sobre pressupostos. I, per descomptat, tampoc contempla l'impacte que altres normatives aprovades amb posterioritat poden haver tingut en l'aplicació d'aquesta Llei. A més, d'aquest document es desprèn que en moltes Comunitats Autònomes que posseeixen les competències per a açò no es compleixen les previsions contemplades en la citada Llei Orgànica (d'ara endavant LOVG). Entre aquestes es troba el País Valencià.
Si citem aquest document és perquè serveix com a metàfora respecte de l'atenció que mereix la prevenció i eradicació de la violència de gènere als poders públics estatals i autonòmics valencians: poca, per no dir cap.
La violència cap a les dones (que no solament es concreta en els assassinats) suposa una greu violació dels Drets Humans, que absolutament cap argument pot justificar i que cap societat pot tolerar. Aquesta violència masclista és la manifestació més violenta de les històriques relacions de poder desiguals entre dones i homes. Cap instància de govern pot romandre de braços creuats, ni mirar per a un altre costat. La missió dels poders públics ha de ser combatre aquesta desigualtat, principalment a través del compliment efectiu de la LOVG i de tot el patrimoni normatiu internacional, comunitari, estatal i autonòmic en aquesta matèria que des de llavors s'ha aprovat.
Aquesta normativa persegueix, sintèticament, dos objectius: 1) La protecció i assistència de les víctimes de la violència de gènere a través de la tipificació penal d'aquests delictes, el reconeixement de drets i el suport institucional específic per a açò, i 2) el canvi del marc d'interpretació de la realitat superador de les històriques relacions desiguals de poder entre homes i dones a través, fonamentalment, de mesures de sensibilització i educació. Solament s'han aplicat (i de forma insuficient) les mesures relatives al primer, però no les que possibiliten la consecució del segon.
Pel que fa al primer dels objectius citats, protecció i assistència a les víctimes de violència de gènere, les actuacions s'han centrat entorn de la denúncia, i especialment en l'actuació dels serveis socials i sanitaris i en l'àmbit policial i judicial, però aquestes resulten ineficaços davant les retallades d'aquests serveis, la seua insuficient dotació pressupostària i, sobretot, la falta de formació especialitzada d'els qui tenen la missió d'aplicar-les.
Per
esmentar només les retallades pressupostàries, segons denuncia la Plataforma Impacto
de Género Ya, en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per a 2015, el
programa contra la violència de gènere es dota amb 23.7 milions € (0.005% del
PGE), dels quals, 7.6 milions € contribueixen minoritàriament a sostenir els
punts de prevenció i atenció jurídica, social i psicològica establits per la
LOVG, teleassistència i servei d'Atenció i Protecció (ATENPRO) mitjançant
convenis amb CCAA i ajuntaments. Però la Llei 27/2013, de racionalització i
sostenibilitat de l'Administració Local, en els punts 3.c) i 6 de l'art. 27
només permet als ajuntaments la “prestació dels serveis socials, promoció de la
igualtat d'oportunitats i la prevenció de la violència contra la dona” per
delegació autonòmica o estatal “acompanyada en tot cas del corresponent
finançament, per a açò serà necessària l'existència de dotació pressupostària
adequada i suficient en els pressupostos de l'Administració delegant per a cada
exercici econòmic, sent nul·la sense aquesta dotació”.
D'altra banda, l'aprovació al País Valencià de la Llei 5/2011, d'1 d'abril, de relacions familiars de fills i filles els progenitors de les quals no conviuen, i la seua aplicació en aquest context d'absència de formació especialitzada del personal que intervé en aquests processos, ha convertit el règim de custòdia compartida imposada en molts casos en una forma d'exercir la violència contra les dones.
En referència al segon dels objectius citats, mesures de sensibilització i educació per a la prevenció i eradicació de la violència de gènere, són previsions normatives de les denominades “programàtiques”, és a dir, l'execució de les quals depèn de la voluntat política de la majoria governant i el seu incompliment no porta aparellat control ni sanció de cap tipus ni és possible reclamar judicialment que es complisquen. Açò contribueix al fet que la LOVG i la resta de normativa en la matèria siguen, en el seu conjunt, ineficaços en relació a la finalitat última que persegueixen, que és un canvi en les històriques relacions desiguals de poder entre homes i dones. Recentment, el CIS publicava un estudi sobre “Percepció social de la violència de gènere en l'adolescència i la joventut”. Una de les conclusions més rellevants és que la percepció de les desigualtats de gènere és menor entre la joventut comparada amb la resta de la població, però també que les campanyes de sensibilització contra la violència de gènere contribueixen a reforçar el rebuig a la mateixa. No obstant açò, les mesures de sensibilització es redueixen sovint a la celebració d'activitats (algunes de dubtosa idoneïtat i efectivitat) entorn de les dates del 8 de març i del 25 de novembre. No s'han desenvolupat al País Valencià mesures permanents de sensibilització social dirigides a fomentar la igualtat entre dones i homes, eliminar actituds i estereotips sexistes i aconseguir el rebuig social de la violència masclista.
Pel que fa a l'educació, no s'han complit les mesures legals establertes En l'Informe 2012-2013 del Consell Escolar de l'Estat sobre el Sistema educatiu, que ha d'incloure la possible situació de violència exercida en la comunitat educativa, així com de les mesures de prevenció i foment de la igualtat establides, s'exposa que l'administració educativa desenvolupa actuacions per a atendre el que sobre aquest tema diu la Llei Orgànica d'Educació (LOE), però ”malgrat açò encara resulten insuficients aquestes actuacions, queden variats aspectes de la normativa per desenvolupar i, per tant, algunes disposicions de la legislació general que segueixen sense ser aplicats en els centres educatius”. Aquesta situació es veu agreujada ja que la reforma operada en la LOE per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) no solament no inclou, en la seua exposició de motius, cap esment directe al foment de la igualtat entre dones i homes i la prevenció de la violència de gènere, sinó que elimina la “Educació per a la Ciutadania”, única assignatura general que incloïa directament continguts afavoridors de la igualtat i no inclou cap assignatura específica que treballe sobre l'eradicació d'estereotips de gènere i foment de la igualtat real entre dones i homes, ni mesures per a modificar currículums i llibres de text. La assignatura alternativa, denominada “Valors socials i cívics” en educació primària i “Valors ètics” en secundària, se situa com a opcional a l'assignatura de religió, per la qual cosa aquest contingut estaria totalment absent en el cas de l'alumnat que trie estudiar religió. A més, la LOMCE afavoreix la segregació per sexe en centres escolars concertats. Pel que es refereix a la necessària formació inicial i permanent del professorat establida en l'art. 7 de la LOVG, aquesta no es garanteix. La formació del professorat en matèria d'igualtat entre dones i homes, coeducació, resolució pacífica de conflictes i prevenció i detecció precoç de la violència de gènere es limita a l'oferta formativa dels Planes de Formació Permanent del Professorat, que és de caràcter voluntari i el Pla PREVI, que no està suficientment implementat ni avaluat.
Per tot l'anteriorment exposat:
Els partits polítics signataris d'aquesta Declaració ens comprometem a dur a terme totes les accions precises que garantisquen la prevenció i eradicació de la violència masclista, així com l'assistència i reparació de totes les dones en situació de maltractament en tots els àmbits territorials on tinguem participació en el govern com a resultat de les pròximes eleccions municipals i autonòmiques de 24 de maig de 2015.
No hay comentarios:
Publicar un comentario