MOTIVACIONS
Hi ha un aspecte en
la lluita per la igualtat de la dona que fins als últims anys no s’ha tractat
amb la intensitat deguda, possiblement perquè la gravetat dels altres aspectes,
(violència de gènere, bretxa laboral, discriminació salarial, feminització de
la pobresa, escassa representació pública...), no permet veure la
transcendència d’un tema sobre el qual és imprescindible reflexionar: el del
paper de la dona en el món de la cultura, i més concretament la seua
participació activa en el terreny de la creació intel·lectual, artística,
filosòfica, literària, científica...
L’accés a la cultura ha sigut tan sectari i
elitista com l’accés al poder, perquè la simbiosi entre “el poder i el saber” ha
creat tot un complex ideològic de principis, normes, models, imatges, tòpics,
ritus, tabús que conformen els grups dirigents de la societat, i priven el pas a ambdós camps ( poder i
saber) als grups marginats.
La discriminació de les dones en el món cultural (així
com en els estaments de poder) és tan antiga com la societat patriarcal en què
vivim. Una cultura en la qual a la dona que ha pogut accedir se li ha atorgat,
durant segles, el paper passiu de simple transmissora dels paràmetres i
canons androcèntrics.
Malgrat
els impediments, al llarg de la història, moltes dones fortes, envoltades
d’unes circumstàncies especials, no han silenciat el seu intel·lecte i capacitat
creativa, han sigut actives productores culturals en l'art, la literatura, la
filosofia, la ciència... Malauradament han sofert menyspreu i invisibilització,
i les seues obres han estat rebutjades, ocultades, oblidades, destruïdes o
usurpades. Perquè reconèixer-les posava, i posa, en perill les figures de l'imaginari
patriarcal que han marcat i marquen les jerarquies i els rols d’una societat
organitzada sobre la subordinació de més de la meitat del gènere humà.
A poc
a poc anem recuperant les aportacions culturals i artístiques creades per les
dones, traient-les de l’anonimat, reconeixent-les i valorant-les. Com a exemple
de recuperació, que cataloga i presenta més de 450 escriptores, tenim l’exposició “Nosaltres, les escriptores. Valencianes en
el temps”.
Reivindicar
la història oculta de les dones en el món de l'art i la creativitat,
rescatar-les de l’oblit, recobrar l’herència cultural de les nostres
avantpassades, mostrar els models amagats que ens permeten reconstruir la història
des d'una perspectiva justa, educar les generacions joves amb un imaginari
no discriminatori i fonamentar les bases d’una societat igualitària són els objectius principals de la
III jornada per la igualtat "La
història oculta de les dones en el món de l’art”.
Pepa
Guardiola
.....................................................
La Xarxa de Dones de la Marina Alta i la Regidoria
de la Igualtat de l'Ajuntament de Xàbia organitzen la III
Jornada per la Igualtat amb el tema:
" La història oculta de les dones en el món de
l’art”
Els actes es realitzaran dissabte 4 de febrer a
la Casa de Cultura de Xàbia, de 9:30h fins 14:30h.
(L'entrada és lliure i gratuïta, però
per facilitar l’organització agrairem, si és possible, confirmar l’assistència a xarxadones@gmail.com o a
l’esdeveniment creat en facebook https://www.facebook.com/events/373771862996411/
Vos esperem.
Comptarem amb les ponències de tres dones
especialitzades en el món de l’art sota la perspectiva de gènere:
"La duquessa d´Almodòvar: vida d´una noble aristòcrata valenciana a la fi del segle XVIII "(2007), "El cuerpo abierto. Representaciones extremas de la mujer en el arte contemporáneo" (2012). La seua sòlida trajectòria com investigadora s´ha centrat al voltant del feminisme, l´art i les imatges extremes, temes sobre els quals ha publicat diferents textos, comissariat exposicions. Ha impartit classes a la Universitat de València i a la Universitat d´Alacant. També és professora a l´Espai d´Art Fotogràfic de València. Forma part activa d’associacions com Feminicidio.net, Femme Força de Pedreguer o Mujeres en las Artes Visuales (MAV).
Rosa Roig Celda i Manola Roig Celda, Rosa Roig, Sueca 1962. Bloguera i escriptora. Manola Roig, Sueca 1966.
Artista plàstica multidisciplinar. Autores dels llibres 'Animals de Séquia’ ‘La dona que es rigué de Talleyrand’ i ‘Viatge a Avinyó’. Creadores de diferents projectes
multidisciplinars ‘Mural Estellés’ , ‘Dones artistas, dones de frontera’ i
‘Llegim amb les valencianes’. En l’actualitat són comissàries de l’exposició ‘Nosaltres, les escriptores. Valencianes en
el temps.’ organitzada per FULL (Fundació per a la promoció del llibre i la
lectura) amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació,
Cultura i Esport de la G.V, www.vidapervida.blogspot.com
www.donesdefrontera.blogspot.com
difusió
Programa, dissabte 4 de febrer 2017
9:30h Recepció i acte d’obertura, amb la intervenció de Montse Villaverde,
regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Xàbia; Júlia González Maillo, presidenta
de la Xarxa de Dones de La Marina.
10:00h Ponència “ Històries de
l’art, històries d’invisibilitzades” de Irene Ballester.
11:40h
Descans, café.
12:00h Ponència "Dones de frontera”,
de Rosa Roig Celda i Manola Roig Celda.
13:30 Conclusions.
14:00 Cloenda, visita a l’exposició
“Nosaltres les escriptores Valencianes” (Biblioteca Municipal de Xàbia).
Convidem a participar a totes les persones que
treballen per defensar la igualtat, la cultura i el dret a viure lliures i en
pau.
javea.com
xabia .org
la marina plaza
La marina plaza ( opinio)
diari la veu
cultura eventos alicante
xabia al dia
denia digital
No hay comentarios:
Publicar un comentario