Ens correspon, especialment, recordar totes aquelles que han sigut assassinades pels terroristes masclistes.
Perquè el masclisme mata, i els masclistes maten a les dones, siguen les seues parelles, ho hagen sigut, o simplement pel fet de ser dones.
Existeix la violència de gènere, que ho escolten bé aquells que la volen negar per seguir amagant-la i tenint callades i dominades les dones. En aquesta trista esquela, amb el nom de les assassinades des de novembre de 2018 fins a novembre de 2019, tenim la dramàtica constatació: més de 90 feminicidis, malgrat que oficialment només se'n compten 51.
I les xifres són tan terribles que la denominació "violència de gènere" resulta suau, cal parlar de terrorisme masclista.
Enguany les estadístiques, que començaren a comptar els feminicidis a 2004, han traspassat la xifra del miler d'assassinades, i no estan totes les assassinades, en falten moltes.
I en falten els milers d'abans de 2004, perquè la violència contra les dones no és un "invent" recent, és una violència tan antiga com el patriarcat, està dins de l'estructura que el conforma i que serveix per donar poder a uns i sotmetre a les altres.
Els treballs de les feministes han aconseguit canvis en la legislació, en l’atenció a les dones víctimes de violència masclista, en el compromis de les administracions, en recolzaments, en drets, en sensibilitzacions, en conscienciacions, en pactes, encara pendents.
Però no n’hi ha prou, i per això seguirem treballant, lluitant, denunciant, exigint... i recordant les dones que ens han llevat i que ens falten. Perquè no volen que ens en llevem #niunames, perquè no consentim que ens en falte ni #unamenys. #25n
No hay comentarios:
Publicar un comentario