A LA MEMÒRIA DE LES DONES ASSASSINADES. MANIFEST CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

  MANIFEST DEL 25 DE NOVEMBRE 2010.

CAP AGRESSIÓ MÉS, CAP MALTRACTADOR AL CARRER.

        NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA!

En l’ última dècada, 629 dones han sigut assassinades , que suposa  una mitjana de 63 assassinades  per any. En 2010 hem superat la xifra de feminicidis de l’any anterior. Des de l'1 de novembre de 2009 fins al 31 d'octubre d'enguany, 75 Dones han sigut mortes a mans d'assassins masclistes, amb una violència  brutal:

estrangulades

asfixiades

apunyalades

esquarterades

degollades

atropellades

llançades al buit

enverinades

ofegades

decapitades

soterrades en calç viva

mortes a colps amb martells, barres, lligones...

La majoria han sigut assassinades per la seua parella o exparella, tanmateix les  que no mantenien relació sentimental amb l'assassí no entren en les estadístiques oficials.

De nacionalitat marroquina, boliviana, espanyola, anglesa, colombiana, bielorussa... amb ordres de protecció i sense. Joves i més grans. Assassinades a casa, al carrer, a soles o amb les seues criatures. Només contar-ho sembla terrible, quan no més serà viure-ho de prop o patir-ho.

Aquest 25 de novembre, DIA INTERNACIONAL PER A L'ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CAP A LES DONES, tornem a dir que no volem més agressions.

Denunciem de nou que per a eradicar la violència masclista cal començar amb l'educació. L'educació en igualtat és l'eina bàsica per a transformar l'actual societat capitalista i patriarcal en una societat igualitària i lliure.

Perquè l'assistència social o la justícia intervenen quan la violència ja s'ha produït. Per això és imprescindible la prevenció. Imprescindible apostar en educació per a la ciutadania perquè les nostres filles i fills sàpiguen que la igualtat no és només cosa de les dones, sinó una necessitat irrenunciable de tota la societat.

Cal posar fí a la imposició d'un model de bellesa, d'una manera de ser, de vestir, d'estimar o de viure, perquè totes elles són diferents formes socials de violència contra les dones.

Volem un model social on no tinga cabuda cap tipus de violència sexual contra dones i xiquetes. Que no permeta el tràfic de xiquetes i dones per a la seua explotació laboral o sexual, que repare  les víctimes i perseguisca els delinqüents que es lucren amb l'esclavitud d'aquestes.

La crisi està servint de reforç dels estereotips en els quals se sustenta la discriminació que patim les dones. Les mesures que estan adoptant els governs per a eixir-ne són de marcat caràcter neoliberal i patriarcal. La supressió del Ministeri d'Igualtat i de línies d'inversió en polítiques d'igualtat o l'ajornament de l'aplicació de l'ampliació del permís de paternitat són passos arrere molt importants que fan més gran la bretxa de la desigualtat.

Al País Valencià, el govern autonòmic no destina els recursos econòmics necessaris per a educació, sanitat, assistència. Continua boicotejant la llei integral contra la violència de gènere, que després de sis anys encara no ha desenvolupat. A més, la falta de liquiditat li ha fet anunciar la venda d'immobles, entre altres, el palau del carrer Nàquera, seu de l'antic Institut de la Dona. Un espai de les dones al què no hem de renunciar.

Denunciem la violència masclista mitjançant  l’insult o la desacreditació de les dones que exerceixen un càrrec públic, com ara  les declaracions de l'alcalde de Valladolid contra la ministra de Sanitat, Igualtat i Política Social.

Hui, en el dia DIA INTERNACIONAL PER A L'ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CAP A LES DONES, la Xarxa de Dones de la Marina Alta cridem ben fort:

CAP AGRESSIÓ MÉS, CAP MALTRACTADOR AL CARRER. NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.

                                                                                          Xarxa de Dones de la Marina Alta.

                                                                                                 25 de novembre de 2010