MANIFEST DIA 8 MARÇ 2009

Avui 8 de Març de 2009, tornem a retrobar-nos en aquesta fita eminentment Reivindicativa, i que no s’atura malgrat les nostres conviccions i els nostres drets, tan justos i alhora tan  difícils d’aconseguir... Per això estem ací, per a constatar amb la nostra presència que continuem reclamant els nostres drets.

La  imatge del cartell d’aquets any, (obra de l’artista Anna Perles) és prou significativa del nostre ser i estar en el món, 

tal com les espigues i els seus fruits, som... bàsiques, imprescindibles en el dia a dia, som flexibles als canvis, resistents a les agressions exteriors, teixidores de xarxes, d’espais de respecte, referents de vida, d’amor, de valors, a la volta que som...

Llavors escampades al vent, esperant (mentre treballem la vida) que arrele el germen d’igualtat entre dones i homes...

Terra i espai compartit, on naturalment estarien disposats a compartir i repartir, homes i dones, les obligacions polítiques, les socials, les intel·lectuals, les tasques i la cura de la família i de la casa (eixe nucli intern i extern tant valuós). Espai Integrador respectuós, afectiu i altament efectiu, a nivell individual i de grup.

Les dones necessitem seguir creient que podem tindre, per dret, “la meitat del cel, la meitat de la terra i la meitat del poder”.  Tant cert com que estem ací totes les presents....encara que moltes, no el vorem...

Manifest 8 de Març 2009

Malgrat les reivindicacions i legislacions en favor de la dona, la situació de la majoria de les dones del món, (la nostra també), pel que fa  desigualtats i precarietat  laboral entre homes  dones  continua agreujant-se.  Les estadístiques confirmen que l’ augment de la desigualtat en el tracte i consideració social va en increscendo, sempre en detriment nostre, les xifres ratifiquen que la manifesta desigualtat en les contractacions laborals continua vigent.  La  històrica desigualtat salarial, sumada a la imparable violència sexista, la falta de respecte pels nostres drets fonamentals, a mes de l’ inseguretat intima i jurídica  a l’ exercir el dret a l’avortament dins i fora de la xarxa hospitalària, ens evidencien a tot@s una realitat, -especifica per a les dones- de caire pessimista. Totes aquestes desigualtats (odioses) van lligades al mon i al nom de les dones.   Trist,  però cert!.

Davant les desigualtats i els desequilibris, contem amb una societat individualista, injusta i despreocupada, però nosaltres volem transformar-la  en una societat (pre) “ocupada” justa i solidaria, oberta e implicada en els canvis. 

Les dones decidim: EXIGIR a les administracions que posen en marxa les politiques d’igualtat per promoure al màxim la implicació de la societat per a la necessària  transformació social.

Les dones Decidim EXIGIR la despenalització de l’ avortament.

Per que l’ actual normativa  coacciona i condiciona la intima decisió

d’ interrompre l’embaràs no desitjat. És un dret de les dones decidir sobre el seu cos i la seva sexualitat lliurement.

L’ interrupció voluntària de l’embaràs té que realitzar-se  amb tres condicions indispensables  de Legitimitat, Seguretat i Legalitat, que ofereixquen  a les dones i a l@s  professionals, la normalitat davant d’ un acte despenalitzat, que és un dret fonamental, sense sentir-se amenaçades o injuriades.

Les dones decidim EXIGIR: que davant la crisis econòmica i social que ens pertoca viure no siguem nosaltres les més desfavorides. Demanem equitat de tracte i ajudes econòmiques en dos sentits, per a potenciar les iniciatives emprenedores de les dones i per a pal·liar la falta d’ oportunitats existents

Les dones EXIGIM: Igualtat de tractament social. / Igualtat salarial. / Avortament despenalitzat, lliure i gratuït. / Prou de violència i aptituds masclistes. /  La posada en marxa de la necessària  llei de dependència./ 

Cal continuar en la lluita reivindicativa i solidaria, perquè  sabem que els canvis socials depenen de la nostra força, de la nostra implicació, presència i pressió.  La nostra voluntat d’acció és imprescindible per canviar patrons i aptituds masclistes perjudicials per a l’ equitativa, saludable, solidaria i afectuosa “societat convivèncial”,  que perseguim pacíficament les dones a través dels segles.

Les dones, per tots els drets obviats i les desigualtats evidenciades tenim la tasca de millorar el present, sense oblidar mai que ens pertany...la meitat del cel, la meitat de la terra i la meitat del poder!!!