martes, 20 de enero de 2015

II Jornada per la Igualtat: "Contra totes les violències, la força de les dones"



 La Xarxa de Dones de la Marina Alta i la Regidoria de la Igualtat de l'Ajuntament de Xàbia organitzen  la II Jornada per la Igualtat amb el tema:
"Contra totes les violències, la força de les dones”
Els actes es realitzaran dissabte 31 de gener a la Casa de Cultura de Xàbia, de 9:30h fins 14:30h
(L'entrada és lliure i gratuïta, però per facilitar l’organització preguem confirmar l’assistència a xarxadones@gmail.com)  

El dret a viure sense violència, com a característica fonamental dels estats de dret, no es complix en cap país del món. La violència no entén de fronteres ni de categories, i la que es pertetra contra les dones mostra il·limitades formes proveïdes, endemés, d'una crueltat que desborda les comparacions amb altres tipus de violència.
Les xifres de la violència de gènere continuen augmentant insuportablement, i treballar per reduir-les no és qüestió només d’un dia, ni d’un país, sinó de tots els dies de l’any i de tots els països del món.
Motius més que suficients perquè enguany la II Jornada per la Igualtat, que convoca la Xarxa de Dones de la Marina, se centre en les violències contra les dones i en les actuacions a adoptar per a aconseguir acabar amb esta lacra. 

Comptarem amb les ponències de dos dones especialitzades en igualtat i violència de gènere:
Nerea Barjola Ramos (Santurtzi, 1980), llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració, doctora en Feminismes i gènere per la UPV/EHU.  En el seu treball analitza com les representacions sobre el perill sexual determinen i minven les pràctiques i la quotidianitat de les dones. Forma part del grup d'investigació de la UPV/EHU GIU08/15 “L'experiència de la societat moderna a Espanya.”

Soledad Murillo de la Vega, professora de Sociologia en la Universitat de Salamanca. Actualment és membre de CEDAW, el Comité Antidiscriminació de la Dona de Nacions Unides. Va ocupar el primer càrrec polític en matèria d'igualtat en la legislatura 2004-2008 com a secretària general de Polítiques d'Igualtat, i va impulsar la creació de la Llei contra la Violència de Gènere i la Llei d'Igualtat Efectiva entre Dones i Homes.

Programa
Dissabte 31 de gener
9:30h Recepció i  acte d’obertura, amb la intervenció d’Empar Bolufer, regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Xàbia; Angustias Bertomeu, presidenta de la Xarxa de Dones de La Marina; Raquel Martí, directora de la UNED de Dénia.
10:00h  Ponència “ Las representaciones del peligro sexual y su influencia en las prácticas de las mujeres” de  Nerea Barjola.  Carme Miquel presentarà la ponent i moderarà el col.loqui posterior.
11:40h Descans, café.
12:00h Ponència "La violencia estructural en la vida cotidiana de las mujeres”, de Soledad Murillo. Concha Gisbert presentarà la ponent i moderarà el col.loqui posterior.
13:40 Cloenda

Convidem a participar a totes les persones que treballen per acabar amb la violència i defensen la igualtat i el dret a viure lliures i en pau.  


                                                                    Xarxa de Dones de la Marina Alta 
 ..........................................................................................................................................

La Concejalía de la Igualdad del Ayuntamiento de Xàbia y la Xarxa de Dones de la Marina Alta organizan la II Jornada por la Igualdad con el tema:

"Contra todas las violencias, la fuerza de las mujeres”.

Los actos tendrán lugar el sábado 31 de enero en la Casa de Cultura de Xàbia, de 9:30h hasta 14:30h. 

(La entrada es libre y gratuita, aunque para facilitar la organización rogamos confirmar la asistencia en xarxadones@gmail.com )


El derecho a vivir sin violencia, como característica fundamental de los estados de derecho, no se cumple en ningún país del mundo. La violencia no entiende de fronteras ni de categorías, y la que se pertetra contra las mujeres muestra ilimitadas formas provistas, además, de una crueldad que desborda las comparaciones con otro tipo de violencias.

Las cifras de la violencia de género continúan aumentando insoportablemente, y trabajar para reducirlas no es cuestión solo de un día ni de un país, sino de todos los días del año y de todos los países del mundo.

Motivos más que suficientes para que la II Jornada por la Igualdad, que convoca la Xarxa de Dones de la Marina Alta, se centre en las violencias contra las mujeres y en las actuaciones a adoptar para conseguir acabar con esta lacra.

Contaremos con las ponencias de dos mujeres especializadas en igualdad y violencia de género:

Nerea Barjola Ramos (Santurtzi, 1980), licenciada en Ciencias Políticas y de la Administración, doctora en Feminismos y género por la UPV/EHU. En su trabajo analiza cómo las representaciones sobre el peligro sexual determinan y merman las prácticas y la cotidianidad de las mujeres. Forma parte del grupo de investigación de la UPV/EHU GIU08/15 “La experiencia de la sociedad moderna en España.”

Soledad Murillo de la Vega, profesora de Sociología en la Universidad de Salamanca. Actualmente es miembro de CEDAW, el Comité Antidiscriminación de la Mujer de Naciones Unidas. Ha ocupado el primer cargo político en materia de igualdad en la legislatura 2004-2008 como Secretaria General de Políticas de Igualdad, y ha impulsado la creación de la Ley contra la Violencia de Género y la Ley de Igualdad Efectiva entre Mujeres y Hombres.

Programa
Sábado 31 de enero

9:30h Recepción y  acto de abertura, con la intervención de Empar Bolufer, concejala de Igualdad del Ayuntamiento de Xàbia; Angustias Bertomeu, Presidenta de la Xarxa de Dones de la Marina; Raquel Martí, directora de la UNED de Denia.

10:00h  Ponencia. “ Las representaciones del peligro sexual y su influencia en las prácticas de las mujeres” de  Nerea Barjola.  Carme Miquel presentará la ponente y moderará el coloquio posterior.

11:40h Descanso, café.

12:00h Ponencia "La violencia estructural en la vida cotidiana de las mujeres”, de Soledad Murillo.   Presentará la ponente y moderará el coloquio posterior Concha Gisbert.

13:40 Clausura
Invitamos a participar a todas las personas que trabajan para acabar con la violencia y defienden la igualdad y el derecho a vivir libres y en paz.


                                                                   Xarxa de Dones de la Marina Alta 


domingo, 23 de noviembre de 2014

25 de novembre, un dia i un altre i un altre contra la violència masclista.

  XARXA DE DONES DE LA MARINA ALTA
MANIFEST 25 DE NOVEMBRE, CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.


La violència contra les dones continua actuant de manera terrible i arriba a xifres insuportables: 603 milions de dones viuen en països on no es considera delicte la violència de gènere.  3 milions de xiquetes corren risc per l’ablació i més de 130 milions de dones han sigut sotmeses a la mutilació genital. 70.000 dones moren cada any en el món a causa d’avortaments insegurs. El 35% de les dones del món han patit violència sexual (en alguns països arriben fins el 70%). Un 38% dels assassinats de dones en el món són comesos per la seua parella. Més de 4 milions de dones són segrestades i explotades sexualment contra la seua voluntat víctimes de la tracta (1).
A l’Estat espanyol, durant 2014, a principis de novembre, eren 56 les dones assassinades per la violència masclista, i els feminicidis s'incrementen dramàticament cada dia que passa (les xifres oficials són diferents, com sempre). Més de 600.000 dones són maltractades cada any per les seues parelles o exparelles. En els últims 19 anys, més de 1.311 dones han sigut assassinades per homes que deien estimar-les. Un nombre d’assassinats que mereix el tractament del terrorisme, i que hauria de ser una qüestió urgent d’estat.

Des de la Xarxa de Dones de la Marina Alta DENUNCIEM :
·         L’organització estructural de la societat patriarcal i la ideologia misògina que provoca i dóna força a totes les expressions de violència cap a  les dones.
·         La globalització de les violències masclistes, i el repunt de la violència contra dones i xiquetes a tot el món, emparada per la falta de respostes institucionals i per la irrupció dels neomasclismes al discurs públic.
·         La cultura de la complicitat que promou la falta de reacció social i política front els maltractes, violacions, segrests, tracta i assassinats de dones arreu del món.
·         L’actitud constant de NO voler creure la paraula de les dones, que du a moltes víctimes a desconfiar de la justícia i a no denunciar.
·         La falta de voluntat política per donar compliment a la legislació pròpia i a la internacional que, com a país, s’ha subscrit i ratificat.
·         La diversitat i especificitats de les violències suportades per les dones lesbianes, transsexuals i totes aquelles que no s’ajusten a la heteronormativitat.
·         La croada del govern del PP contra la igualtat, que reforça la ideologia misògina, legisla contra els drets de les dones, com s’ha intentat fer amb la llei Gallardon, i elimina qualsevol contingut educatiu en matèria d’igualtat i prevenció de violència, com s’ha fet en la LOMCE.
·         La reforma de l’administració local que elimina els serveis d’ajuda més pròxims i acaba amb el “Instituto de la Mujer”.
·         La manca de dotació i retallades de recursos econòmics i humans necessaris per a l’eradicació de la violència masclista. Al País Valencià tenim 17 Oficines menys d'atenció a les víctimes i només 4 centres 24 hores.
·         La falta de responsabilitat i impunitat d’alguns personatges polítics que manifesten públicament idees discriminatòries i violentes contra les dones.  
·         La invisibilització i menysvaloració de les tasques de cura i criança, realitzades majoritàriament per les dones, enfront la hipocresia d’incloure al PIB de l’estat el producte econòmic de la prostitució.
·         La culpabilització de les dones quan desisteixen de seguir els processos judicials i alhora la victimització que aquests processos generen a les dones que decideixen continuar-los.
·         La reducció de les ordres de protecció per a les dones, i el pocs casos en què els agressors són condemnats, només el 9,8% . 


Per tot això, EXIGIM:

·    La promulgació i seguiment de lleis i polítiques internacionals que protegisquen a la dona, que combaten la discriminació, que fomenten la igualtat de gènere i que ajuden a adoptar normes culturals i socials més pacífiques.
·       Cap pas enrere en matèria legislativa sobre els drets que tant han costat de reconéixer.
·      La consideració del terrorisme masclista com a qüestió d’estat i l’adopció immediata de les mesures per eradicar-lo.
·     La reposició i reintegrament de totes les partides pressupostàries, programes i fons en matèria de prevenció i assistència a la violència de gènere.
·    La inversió en programes d’igualtat, educació i formació, així com en campanyes de prevenció, que són pilars bàsics de la lluita contra la violència masclista.
·    La garantia del dret al treball en igualtat de condicions que els homes, amb protocols d’actuació enfront de la violència masclista.
·  Les expulsions o dimissions immediates dels personatges polítics que manifesten públicament idees discriminatòries i violentes contra les dones.  

La violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix, i és obligació dels estats eradicar-la.
La denuncia de la violència de gènere no és qüestió només d’un dia, ni d’un país, sinó de tots els dies de l’any i de tots els països del món.
Seguim i seguirem mantenint-nos fermes en la manifestació i reivindicació constants del  nostre dret a viure sense violència.
JA N’HI HA PROU DE TERRORISME MASCLISTA!
NO A LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES!
Xarxa de Dones de la Marina Alta, 25 de novembre de 2014


martes, 18 de noviembre de 2014

25 de novembre, dia contra la violència masclista. Actes d'associacions de dones de la Marina Alta.

Amb motiu del dia Internacional per l'eliminació de la Violència de Gènere, són nombrosos els actes que s'han organitzat en diferents pobles de la Marina Alta, tant des d'Ajuntamnets i Regidories d'Igualtat com des d'associacions diverses que defensen els drets de la dona i rebutgen la violència de gènere. 
Des de la Xarxa de Dones de la Marina Alta animem a totes i tots al treball per la defensa de la igualtat i l'erradicació de la violència masclista.
Deixem constància en el nostre blog d'alguns dels actes organitzats per col.lectius i associcions.

Volem recordar que la denuncia de la violència de gènere no és qüestió només d’un dia, ni d’un país, sinó de tots els dies de l’any i de tots els països del món.


JA N’HI HA PROU DE TERRORISME MASCLISTA!
                                       NO A LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES











































martes, 11 de noviembre de 2014

Informe Sombra 2008-2013 de la Plataforma CEDAW


L'informe SOMBRA és el resultat de l'intens i enriquidor treball realitzat, entre febrer del 2013 i abril del 2014, per  un grup molt divers d'organitzacions de dones, organitzacions no governamentals de cooperació al desenrotllament i altres organitzacions de la societat civil, unides en la Plataforma CEDAW Sombra,  sobre les àrees següents: violència de gènere i tracta de persones, cooperació internacional al desenrotllament i gènere, educació i cultura, participació política i polítiques d'igualtat, participació econòmica i social, salut i drets sexuals i reproductius.
L'informe participa en el procés d'examen que durà a terme el Comité per a l'Eliminació de tota forma de Discriminació contra les Dones (CEDAW) en la seua 61a sessió.

Esta setmana, del 10 al 14 de novembre 2014, en la seu de nacions Unides en Ginebra, es realitza la presessió en la que el comité de persones expertes analitzarà els informes elaborats, el governamental i el Sombra de la societat civil; a continuació realitzarà una sèrie de preguntes al govern d'Espanya que este haurà de contestar en un termini determinat.
Del 29 de juny al 17 de juliol de 2015 el comité CEDAW examinarà a l'Estat espanyol sobre el que l'informe Sombra de la societat civil ha nomenat com "la igualtat desmantellada".
Comité de la CEDAW avaluarà l'aplicació de la Convenció per part de l'Estat espanyol establint les recomanacions corresponents per a la millora de la situació per a l'eliminació de les discriminacions contra les dones.



Accés a l'informe en pdf

Enllaç al web de la Plataforma CEDAW Sombra



Article de Soledad Murillo sobre l'informe Sombra

domingo, 28 de septiembre de 2014

28 de setembre, Dia d’Acció Global per l’accés a l’avortament amb seguretat, legalitat i gratuïtat i per a la despenalització.

 A novembre de 1990, durant la trobada de Feministes Llatinoamericanes i del Carib a l'Argentina, el taller sobre l'avortament, realitzat per la Comissió al dret a l'avortament d'Argentina i per Catòliques pel dret a Decidir d'Uruguai, acordà elegir un dia per a la coordinació d'accions de reivindicació per la DESPENALITZACIÓ de l'AVORTAMENT, havien constatat que les lleis restrictives no previnen ni evitaven la interrupció de l’embaràs, pel contrari, exposaven les dones a recórrer a la clandestinitat i inseguretat, causant l'augment de la mortalitat de les dones.
S'elegeix la data del 28 de setembre en memòria de l'abolició de l'esclavitud en Brasil, i per analogia a l'esclavitud de moltes dones que no tenen reconeguda la llibertat per a decidir sobre el seu cos i projecte de vida.
Des de 1992 tots els 28 de setembre, es coordinen accions  denunciant l'augment de la morbilitat i mortalitat de les dones especialment en els països on la llei és més restrictiva degut a l'ideari que promou els drets al “no nascut” per sobre dels drets a la salut de les dones.

Algunes dades
  • El 28 de setembre es recorda als governs llatinoamericans que sis mil dones es moren a l'any degut a complicacions d'avortaments insegurs.
  • La xifra anual d'avortaments que es practiquen a Brasil, Colòmbia, Mèxic, Perú i Republica Dominicana ascendix a 2.8 milions i en tota la regió la suma arriba a mes de quatre milions.
  • Cada dia es realitzen 55 mil avortaments insegurs en el món, 95 per cent en països en vies de desenrotllament, els quals són responsables d'una de cada huit morts maternes.
  • Mundialment per cada set naixements es du a terme un avortament insegur.
  • Cada 28 de setembre servix per a demandar l'accés de servicis d'avortament segur, la qual cosa podria previndre entre el 20 i 25 per cent del mig milió de morts maternes que anualment ocorren en els països en vies de desenrotllament.

Durant els últims anys s'ha fet evident la necessitat d'unir esforços i enfortir els moviments feministes internacionals per a rebatre i posar fre a la creixent amenaça de forces polítiques i conservadores que tracten d'impedir i dificultar el reconeixement dels drets reproductius com aspecte essencial per arribar a un desenvolupament just i humà de la societat, en el qual les dones siguen reconegudes com a protagonistes de les polítiques públiques i no com a objecte de les mateixes.

A l'estat espanyol la retirada de l'Avantprojecte de llei contra l'avortament i la dimissió del ministre Gallardón, ha sigut un triomf de les movilitzacions socials, entre les quals figura com a capdavantera “El Tren de la Llibertat.”
Però el perill de restricció dels drets de la dona a decidir sobre la seua maternitat continua amenaçant.  El Tribunal Constitucional té pendent de resoldre el recurs interposat pel PP temps arrere contra  l'actual llei de 2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs. Recurs que s’havia paralitzat en espera que isquera endavant la llei Gallardon, i que ens temem tornen a posar en marxa.  Endemés el Govern de Rajoy anuncia una limitació de l'autonomia de decisió per a les menors de 16 anys. 

Hem d'exigir al Govern espanyol la retira del recurs d'inconstitucionalitat, així com la qualsevol limitació dels drets a les dones.

Hem de reclamar que s'acaben les amenaces restrictives del dret a decidir, i que es pose fi a la incertesa de qualsevol reforma regressiva de l’actual llei de l'avortament.
Enguany les plataformes feministes han convocat manifestacions per celebrar la retirada de la llei Gallardon i per reclamar la despenalització de l'avortament a nivell global.

Al país Valencià se celebraran



CASTELLÓ: dia 27 de setembre
A las 18:00h. Plça. Maria Agustina
Dones En Lluita Castelló
 ALACANT: dia 28 de setembre 
 12.00 hrs en el port ( Plaça del Mar)
VALENCIA: dia 28 de setembre
A las 19 hrs. Plaça de la Verge (finalitzarà al carrer Xàtiva amb flashmob organitzat per VDay One Billion Rising)

domingo, 21 de septiembre de 2014

El futur museu sobre els fets i drets de les dones, MHDM.

Sota el lema “Ahir i hui del feminisme. De les onades a les marees”, divendres passat,  la Seu Universitària d'Alacant va ser el marc d'una intensa i constructiva jornada feminista de reflexió i intercanvi d'idees. L'encontre era l'acte amb què culminava la primera part d'un procés començat any i mig enrere per un grup de feministes d'Alacant, que han constituït una associació amb la finalitat de crear el Museu de Fets i Drets de les Dones (MHDM) .

Excel.lent i necessari el projecte de fundar un museu dedicat a les grans discriminades de la història. Perquè al llarg dels segles són moltes les dones que, en no ser ni santes ni reines, han sofert un doble soterrament: el de la terra i el de l'oblit. Científiques, filòsofes, pintores, escriptores, músiques, compositores, inventores, investigadores... feministes defensores dels drets i de la igualtat romanen censurades i arraconades a l'espera que la seua existència siga recordada i els seus fets i aportacions a la societat deixen de ser anònims, els siguen reconeguts i elles passen amb nom propi a formar part de la memòria i el patrimoni col.lectiu.

La jornada, en la que varem participar més d'un centenar de persones, fou inaugurada per Josefina Bueno, directora de la Seu Universitària d'Alacant, i Elena Simón, Presidenta de l'associació MHDM  (Museo de los Hechos y Derechos de las Mujeres).
“Crear en Alacant un museu viu i didàctic”, “ referent de la història universal dels fets i drets de les dones rescatant-les de l'oblit” és l'objectiu principal de l'associació.
 
Com ens sentim part de totes aquelles persones que sabem que el feminisme és un motor  per al canvi social i cultural i que anem posant una moneda en la vidriola del bagatge feminista, volem comptar amb un“nosaltres”  ampliat i , per a això, vos convidem a formar part de l'associació”. “Volem recórrer amb vosaltres este bell camí i  que esta experiència arribe a bon terme”, fou el repte llançat per les organitzadores.

Endemés de la presentació del projecte i de les paraules de la presidenta “Encontrarlas y encontrarnos en el Museo HDM”, les diferents xarrades i intervencions van servir d'intercanvi de coneixements, reflexions, consideracions i sororitat.
Carmen Albroch ( senadora i escriptora) ens va parlar sobre la “Presencia y ausencia de las mujeres en el mundo de la Cultura y en los museos en particular”.  Entre altres descriminacions culturals, va deixar constància clara de què les absències de l'obra de les dones en museus són tan nombroses com cruels, perquè les artistes han sigut i continuen sent víctimes de la invisibilitat a la que condemna les dones la societat patriarcal.
Oliva Blanco Corujo, investigadora i escriptora, va presentar la Fabrica de la Memoria, un espai digital  per a la recuperació de la història de les dones que vol cobrir objectius semblants al del futur museu i en particular la creació d'un arxiu documental on line relatiu a la memòria de les dones, especialment en els suports que ressalten la seua imatge i la seua paraula:  fotografies, cartells, audiovisuals, textos, etc.

Rosa Cobo Bedía, professora de la universitat d'A Coruña i escriptora, va fer  una exposició magistral amb reflexions profundes sobre “El Feminismo como motor de cambios históricos, culturales y sociales”. Un repàs històric a les tres grans onades en les que s'ha  manifestat, format, desenvolupat i avançat el feminisme fins a l'actualitat, aportant un plantejament sobre l'actuació futura necessària. Difícilment és pot dir tant sobre la història i el futur del feminisme en poc més d'una hora.

En definitiva, fou una jornada d'aprenentatge, formació, interactuació, projectes de futur i carrega de piles feministes.
Gràcies a les organitzadores i enhorabona a l'associació MHDM.

Des de la Xarxa de Dones de la Marina Alta el nostre recolzament i ànim a la innovadora associació. Força i endavant.












 




martes, 5 de agosto de 2014

Dramàtica relació de dones i xiquetes assassinades per la violència masclista


A 3 d'octubre són 52 les dones i infants assassinades pels violents masclistes.
La denominada violència de gènere és la primera causa de mort prematura de les dones, i el govern continua retallant en protecció, prevenció, ajuda, educació, formació contra els maltractes.
La societat sencera tu, ell, ella, jo, hem de mostrar el nostre rebuig, la denúncia implacable, i implicar-nos per acabar amb el terrorisme contra les dones.
El masclisme mata. Desterrem-lo.

Dones assassinades pel masaclisme a l'estat espanyol.
Any 2007: 71 dones assassinades.
Any 2008: 84 dones assassinades
Any 2009: 68 dones assassinades
Any 2010: 73 dones assassinades
Any 2011: 64 dones assassinades
Any 2012: 49 dones assassinades
Any 2013: 51 dones assassinades


DONES ASSASSINADES DURANT 2014

1. 5 de gener. Nuria R.P., 43 anys. Vila Nova (Barcelona, Catalunya). Agressor parella.
2. 13 de gener. Hayat, 27 anys. Níjar (Almería, Andalusia).  Agressor exparella.
3. 14 de gener. Adela L.R. (*) , 76 anys. Cervo (Lugo, Galicia). Agressor gendre.
4. 14 de gener. María José S.L. 44 anys. Cervo (Lugo, Galicia).  Agressor parella.
5. 14 de gener. Maria Angeles S.L., 46 anys. Pozoblanco (Còrdova, Andalusia). Agressor parella
6. 15 de gener. Patricia S.L., 28 anys. Usera (Madrid),  Agressor parella.
7. 16 de gener. Maria Zulay, 38 anys. Arona (Tenerife, Canàries). Agressor parella
8. 29 de gener. Lucina, 50 anys, Amposta (Tarragona). Agressor parella.
9. 31 de gener. Dolores, 59 anys, Santa Pola (Alacant). Agressor parella.
10. 1 de febrer. Maria Luisa, El Maresme, Calella (Barcelona, Catalunya). Agressor parella.
11. 17 de febrer.  Silvia S.G. 44 anys, El Escorial (Madrid), 43 anys. Agressor exparella.
12. 23 de febrer. Maria Luisa J.J. 37 anys, Volaboa (Pontevedra). Agressor parella. Embarassada de set mesos.
13. 26 de febrer. Mercedes. Barcelona. Agressor parella.
14. 26 de febrer.  Nuria T. 43 anys. Fuenlabrada (Madrid). Agressor exparella.
15. 5 de març. Celine Eliane. 50 anys. San Roques (Cádiz). Agressor parella . (**)
16. 5 de març. Sense identificar. 9 anys. San Roques (Cádiz). Agressor pare. (**)
17. 6 de març. Ana Isabel. 47 anys. Torremolinos (Málaga). Agressor exparella.
18. 6 de març. Josefa. 76 anys.  Cañada de los Barrancos, Chiclana de la Frontera (Cádiz). Agressor parella.
19. 10 de març. Olha, 39 anys. Son Bauló, Can Picafort, Santa Margalida (Palma, Illes Balears). Agressor parella.
20. 17 de març. María José S.C., 49 anys. Madrid. Agressor exparella.
21. 17 de març. Andina Reyes , 35 anys. Mungia (Biscaia).  Agressor exparella.
22. 18 de març. Fátima, 63 anys. Melilla.  Agresor parella.
23. 25 de març. Maria Henar C.L., 32 anys. Medina del Campo (Valladolid). Agressor exparella.
24. 28 de març, Maria Dolores, 52 anys. Barcelona. Agressor parella.
25. 4 d’abril, sense identificar, 83 anys.  Freixas, Valls (Tarragona). Agressor parella.
26. 6 d’abril, Raquel G.B., 42 anys, Jerez de la Frontera (Cádiz). Agressor parella.
27. 15 d’abril, sense identificar, 55 anys, Madrid, Agressor parella. En investigació,.
28. 26 d’abril, Maria Elena R.Q., 71 anys, Foz (Lugo). Agressor parella.
29. 29 d’abril, sense identificar, 35 anys, Madrid. En investigació
30. 30 d’abril, M. Belen E.V., 43 anys, Coruña (Galicia). Parella
31. 5 maig, Hana, 24 anys, Villarejo de Salvanés (Madrid).  Exparella.  En investigació.
39- 29 juliol, S.P.F, 81 anys, Pazos deBorbem (Pontevedra), assassinada a martellades per la parella. 
40- 2 d'agost, Mari Carmen M. 41 anys, Berja ( Almeria) assassinada apunyalades per la seua exparella.
41- 2 d'agost, Yolanda A. 40 anys, Oriola, assassinada a colps per  la seua parella.
42- 8 d'agost, Torrox (Málaga). Ana María Márquez, de 37 anys, directora del museu d'Historia de Nerja, assassinada per la seua parella. 
43- 14 d'agost, Móstoles (Madrid). Verónica, de 39 anys, assessinada a punyalades per la seua parella Lorenzo, de 61 ( més informació).
44-25 d'agost Barro (Pontevedra). Mónica, de 38 anys, brutalment assessinada pel la seua parella Daniel, de 48, que posteriorment es suïcidà ( més informació).
45- 25 d'agost  Esperanza, de 83 anys, El Campello (Alacant), morta a ganivetades pel seu marit, Hilario, de 90. L'assassí s'ha suïcidat amb el mateix ganivet que ha matat la dona ( més informació).  
46- 27-d'agost, nom no conegut encara,  48 anys, Barcelona , morta d'una ganivetada al pit per la seua parella de 70 anys ( més informació)
4728 d'agost, nom desconegut encara, 45 anys, Hospitalet de Llobregat. Apunyalada per la seua parella de 48 anys, que s'ha suïcitat després ( més informació) 
48- 30 d’agost. Sense identificar, 50 anys. Arganda del Rey (Madrid), Sogra (*). (La filla, de 25 anys, parella de l’agressor es troba en estat greu en l’hospital). 
49- 4 de setembre, A.L.B., 65 anys, Cúllar Baza (Granada), parella.
50- 7 de setembre. Sense identificar, Coria del Rio (Sevilla), en investigació (detingut agressor el dia 11).
51- 3 d’octubre. Gisele, 50 anys. L’Hospitalet (Barcelona). Parella.


52- 26 d’octubre (data que s’ha trobat el seu cos). Sara, 37 anys.  Espluga de Francolí (Tarragona). En investigació (detingut un home).
53- 26 d’octubre. Susana, 46 anys. València. En investigació.
54- 30 d’octubre. Sense identificar. Xixona (Alacant). En investigació.
55- 3 de novembre. Sense identificar. Vitoria. En investigació (detinguda exparella).
56- 10 novembre· Sense identificar, 45 anys. Barcelona. Exparella.