El 29 de març, treballadors i treballadores estem convocats a una jornada de vaga general per protestar contra les mesures adoptades pels governs central i autonòmics, mesures que suposen un greu detriment de l’estat del benestar i dels drets laborals.
Les retallades en educació, sanitat, serveis socials, llei d’igualtat, junt a l’actual reforma laboral són un gran pas enrere en els drets que tant han costat d’aconseguir i tenen efectes negatius per a tota la ciutadania.
Però cada una d’aquestes mesures afecta doblement a les dones a causa de la desigualtat real que existeix entre homes i dones en els diferents espais de la societat.
Si en la celebració del Dia de la Dona ens manifestàvem contra les retallades en matèria d’igualtat, la reforma laboral ve ara a incrementar les condicions desfavorables a que ens veiem abocades.
"La Llei Orgànica per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes" que acaba d’acomplir cinc anys, està seriosament amenaçada. L’arbitrarietat que la reforma laboral atorga a les empreses, implica la fi de les accions positives a favor de les dones per a corregir les situacions de desigualtat de fet .
Les mesures de flexibilitat unilateral empresarial en les condicions laborals, en la contractació temporal, en la jornada a temps parcial, en la formació, en l'acomiadament, en els drets de conciliació, tindran especial impacte per a les treballadores. La maternitat serà encara més un motiu de discriminació laboral de les dones. La conciliació de la vida familiar i laboral continuarà sent un tema exclusiu de dones, que han de compaginar treball domèstic i treball remunerat.
Hi haurà plans d’igual en els convenis de cada empresa? Què passarà amb les facilitats d’accés al treball per a les dones víctimes de violència de gènere? Com es tractaran els casos d’assetjaments sexuals en el treball?
Endemés, les grans retallades en el sector públic, ocupat en gran part per dones, implicaran l’increment de l’atur femení.
Cal posar fre a les mesures regressives que no serveixen per a traure’ns de la crisi econòmica i sí ens aboquen a una profunda crisi de drets ciutadans, a una societat més desigual encara, amb major exclusió i discriminació social.
Hem de fer-nos sentir, hem de sumar-nos a la vaga del 29 de març.