Dilluns 7 , campanya en xarxes socials, hashtags #1any7N #NOesNO

Dilluns 7, de 11h a 13h , campanya en xarxes socials combinant els hashtags #1any7N #NOesNO, de la Plataforma Marxa7N contra les violències masclistes.

TUITS SUGGERITS

7N 2016, CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES NO A LES AGRESSIONS SEXUALS!  #1any7N #NOesNO

Perquè en l'últim any 120.641 dones han sofert agressions sexuals seguim dient #1any7N #NOesNO

Perquè a l'estiu desenes de milers de persones s'han manifestat contra les agressions sexuals i seguim dient #NOesNo #1any7N

Denunciem que el 8,6% de les dones violades tenien menys de 13 anys i el 19% de 14 a 17, i el 82% van ser violades per coneguts #NOesNo #1any7N

Exigim a l'Estat un Pla d'Acció contra la violència sexual en tots els àmbits #NOesNo #1any7N

Exigim que la lluita contra el terrorisme masclista siga una qüestió d'estat #1any7N #NOesNO

Perquè no es pot denegar protecció policial a 2 de cada 3 dones que la reclamen #1any7N #NOesNO

Perquè la desprotecció de les víctimes és violència institucional #1any7N #NOesNO

Denunciem que el pressupost de l'Estat per a violència de gènere en 2016 és un 10,9% menys que en 2009 #1any7N #NOesNO

Exigim aplicar el Conveni d'Istanbul #1any7N #NOesNO

Exigim aplicar les recomanacions de la CEDAW #1any7N #NOesNO

Exigim reformar la llei 1/2004 perquè estiguen reflectides totes les formats de violència contra les dones #1any7N #NOesNO

Exigim la implicació de totes les instàncies de govern en la prevenció i eradicació, de les violències masclistes #1any7N #NOesNO

Protecció de les afectades i dels seus fills i filles, facilitant-los sortides de recuperació vital, econòmica i social #1any7N #NOesNO

Que la prevenció siga una política prioritària #1any7N #NOesNO

Exigim un sistema coeducatiu en tots els cicles #1any7N #NOesNO

Reclamem la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos #1any7N #NOesNO

Formació als mitjans de comunicació, la producció cultural i la societat civil en lluita contra les violències masclistes #1any7N #NOesNO

Que els mitjans visibilitzen les diferents violències masclistes, sense sensacionalisme morbós ni llenguatge o imatges sexistes #1any7N #NOesNO

Eliminació de la custòdia compartida imposada #1any7N #NOesNO

Supressió del règim de visites i de la pàtria potestat sobre els menors als maltractadors condemnats #1any7N #NOesNO

...............................................................

El próximo lunes de 11 a 13hs lanzamos una campaña en redes sociales combinando los hashtags #1año7N #NOesNO.  La lanzamos para seguir diciendo No a las Violencias Machistas, porque el lunes #7N se tiene que oír nuestra voz.

TUITS SUGERIDOS

7N 2016, CONTRA LAS VIOLENCIAS MACHISTAS ¡NO A AGRESIONES SEXUALES! ¡NO A LAS AGRESIONES SEXUALES! #1año7N #NOesNO

Mañana, lunes #7N2016, salimos a las calles porque nuestras reivindicaciones siguen vigentes #1año7N #NOesNO

Porque en el último año 120.641 mujeres han sufrido agresiones sexuales #1año7N #NOesNO

Porque en verano decenas de miles de personas se han manifestado contra las agresiones sexuales y seguimos diciendo #NOesNo #1año7N

El 8,6% de las mujeres violadas tenían menos de 13 años y el 19% de 14 a 17, y el 82% fueron violadas por conocidos #NOesNo #1año7N

Exigimos al Estado un Plan de Acción contra la violencia sexual en todos los ámbitos #NOesNo #1año7N

Exigimos que la lucha contra el terrorismo machista sea una cuestión de estado #1año7N #NOesNO

Porque no se puede denegar protección policial a 2 de cada 3 mujeres que la reclaman #1año7N #NOesNO

Porque la desprotección de las víctimas es violencia institucional #1año7N #NOesNO

Denunciamos que el presupuesto del Estado para violencia de género en 2016 es un 10,9% menos que en 2009 #1año7N #NOesNO

Exigimos aplicar el Convenio de Estambul #1año7N #NOesNO

Exigimos aplicar las recomendaciones de la CEDAW #1año7N #NOesNO

Exigimos reformar la ley 1/2004 para que estén reflejadas todas las formats de violencia contra las mujeres #1año7N #NOesNO

Que toda la sociedad y sus organizaciones e instituciones se comprometan en esta lucha #1año7N #NOesNO

Que la lucha y los recursos incluyan todas las violencias machistas #1año7N #NOesNO

Exigimos la implicación de todas las instancias de gobierno en la prevención y erradicación, de las violencias machistas #1año7N #NOesNO

Exigimos implicación de todas las instancias de gob en asistencia y reparación a todas las mujeres en situación de violencia #1año7N #NOesNO

Protección de las afectadas y de sus hijos e hijas, facilitándoles salidas de recuperación vital, económica y social #1año7N #NOesNO

Que la prevención sea una política prioritaria#1año7N #NOesNO

Exigimos un sistema coeducativo en todos los ciclos #1año7N #NOesNO

Reclamamos la formación específica para todo el personal profesional que interviene en los procesos #1año7N #NOesNO

Formación a los medios de comunicación, la producción cultural y la sociedad civil en lucha contra las violencias machistas #1año7N #NOesNO

Que los medios visibilicen las diferentes violencias machistas, sin sensacionalismo morboso ni lenguaje o imágenes sexistas #1año7N #NOesNO

Eliminación de la custodia compartida impuesta #1año7N #NOesNO

Supresión del régimen de visitas y de la patria potestad sobre menores a los maltratadores condenados #1año7N #NOesNO

Comiat a Nieves Simón

Amb emocionat pesar donem el darrer comiat a l'amiga, companya i mestra feminista Nieves Simón Rodríguez . Model de dona lluitadora per la igualtat i els drets socials, referent de vida dedicada a la pau, exemple de persona lliurada a una mort digna. 
 Nieves ens ha mostrat la gran vàlua que té l'ésser humà. 
 Recordem i renovem l'estima, admiració i gratitud que li vam demostrar en el Reconeixement del 8 de Març, i seguirem fidels els ensenysments feministes i vivencials que ens ha deixat. La seua força, el seu somriure ens acompanyaran. Des del cor de la Xarxa de Dones de la Marina Alta "fins sempre companya Nieves". Abraçades d'ànim per a Elena Simón, per a Juan i tota la familia.

PRESENTACIÓ PREMIS 8 DE MARÇ A NIEVES I ELENA SIMÓN (clic per llegir)

 

La Xarxa de Dones de la Marina Alta dóna el seu recolzament a la 

Resolución de la Jornada sobre Mujeres Refugiadas de la Plataforma CEDAW Sombra

A los Ministerios de Asuntos Exteriores y Cooperación, del Interior y de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad:

Las organizaciones abajo firmantes apoyamos la Resolución de la Jornada sobre Mujeres Refugiadas de la Plataforma CEDAW Sombra, que ha reunido en Madrid, el 23 de abril de 2016, a 303 activistas de organizaciones feministas, ONGs de derechos humanos y de desarrollo, sindicatos, partidos, responsables y profesionales de administraciones locales, autonómicas y estatal, para conocer mejor la situación y derechos de las mujeres refugiadas y solicitantes de asilo y mejorar la respuesta de los poderes públicos y la sociedad civil de nuestro país ante la principal emergencia humanitaria mundial, comprometiéndose a seguir trabajando para:

1. desarmar la guerra, desmontando las causas estructurales e intereses de sus actores internos y externos, y construir la paz con la participación de las mujeres y toda la sociedad civil en la resolución y recuperación.
2. exigir la acogida en la Unión Europea inherente al derecho de asilo, y la anulación de su externalización a Turquía y la devolución en masa de cientos de miles de personas refugiadas, el 55% mujeres y niños, acordada por el Consejo de la UE el 7 de marzo de 2016.
3. exigir al gobierno de España aumentar el número de plazas de reasentamiento, por corresponsabilidad internacional y europea, especialmente para mujeres, niñas y personas en situación de vulnerabilidad, y condiciones de acogida dignas.
4. exigir la aprobación sin más dilaciones del Reglamento de desarrollo de la Ley española 12/2009 de asilo, que dé efectividad a su artículo 46 para reconocer como refugiadas a las mujeres que se encuentran fuera de su país de origen debido a un temor de persecución por motivos de género, considerando dicha persecución como una causa suficiente.
5. conocer mejor la situación y los derechos específicos de las mujeres refugiadas y solicitantes de asilo ante la discriminación y violencia de género, establecidos por la Convención CEDAW y su Recomendación General 30, las pautas de ACNUR, la Resolución 1325 y los artículos 59 al 61 del Convenio de Estambul sobre derecho de asilo y no devolución por violencia de género.
6. que se reconozcan como persecución y motivos válidos para el asilo en la UE la violencia sexual y de género, la mutilación genital femenina, la trata, el matrimonio forzado, los crímenes de honor y la discriminación por sexo amparada por los Estados, con recursos humanos y materiales adecuados.
7. oponernos al internamiento y/o devolución de las personas migrantes o solicitantes de asilo por mera conveniencia administrativa, sobre todo al de menores, mujeres embarazadas, lactantes o víctimas de violencia sexual o trata.
8. que los ayuntamientos y comunidades autónomas cumplan su irremplazable papel en la acogida, la integración socio-laboral, el empoderamiento y participación de las refugiadas, y su contacto y diálogo con mujeres autóctonas.
9. aumentar la ayuda internacional, incluyendo la del gobierno del estado español y la europea, a los millones de personas refugiadas concentradas ahora en Grecia, Italia, Líbano, Jordania y Turquía y desplazadas internas.
10. cumplir las Observaciones CEDAW/C/ESP/CO/7-8 a España en julio 2015 del Comité para la Eliminación de la Discriminación contra la Mujer de la ONU, tomando nota de los 48 casos de reconocimiento de la condición de refugiada por motivos de género declarados por el Gobierno ‘pero también de la expulsión de personas, incluidas mujeres y niñas, sin evaluación individual ni de género. El Comité exhorta al Gobierno de España a mejorar la protección de las mujeres y niñas solicitantes de asilo en Ceuta y Melilla, a garantizar que no se usa la violencia en los controles fronterizos, el acceso a los procedimientos de asilo de las personas de cualquier país de origen o modo de entrada demandantes, y mejorar la recepción y asistencia sensibles al género’.

Abril de 2016

Publicado el 27 abril, 2016 por cedawsombraesp 

Ciberacció: Volem respostes

CIBERACCIÓ: FA UN ANY ELS PARTITS POLÍTICS DE L’ACTUAL GOVERN DE LA C.V. signaren la
Declaració pel Dret a una vida lliure de Violència Masclista. #VOLEM
RESPOSTES!
 @GVAinclusio @generalitat
#VolemRespostes a l’atenció q mereix la prevenció i eradicació de la VG als poders públics estatals i autonòmics valencians @generalitat
Formació especialitzada en VG a tot el personal d l’adm, especialment qui intervinguen en processos d’assistència a dones #VolemRespostes

Formació del professorat en matèria d’igualtat, coeducació, detecció precoç de VG en tots els nivells educatius #VolemRespostes @generalitat
Pressupostos d @generalitat adequats a fi q ajuntaments puguen prestar serveis socials promoció d la igualtat d’oportunitats i prevenció VG
Revisió per personal qualificat i expert en igualtat i VG de l’aplicació la Llei de custodia compartida imposta #VolemRespostes @generalitat
@generalitat #VolemRespostes a fi de detectar si la custodia Compartida imposta està sent utilitzada com altra forma de VG
Garantir la dotació pressupostària adequada i suficient en els
pressupostos de la Generalitat #VolemRespostes
@generalitat deu garantir d’una xarxa pública de recursos d’allotjament i convivència per a la protecció de dones víctimes de VG #VolemRespostes
#VolemRespostes per a garantir una atenció integral de les dones víctimes de violència de gènere @generalitat
Horaris de la Ciberacció
1ª. De 12 hores a 14 hores.
2ª De 20 hores a 22 hores
Convoca https://www.facebook.com/pages/Coordinadora-Feminista-de-Val%C3%A8ncia/768187013289109

            DECLARACIÓ PEL DRET A UNA VIDA LLIURE DE VIOLÈNCIA MASCLISTA

            Des de l'any 2003 fins al 6 d'abril de 2015, les estadístiques del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat arrepleguen l'esgarrifosa xifra de 630 dones que van ser assassinades per les seues parelles o  exparelles. D'elles, 101 residien al País Valencià.

            El passat 22 d'abril el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat va publicar en el seu web el "Informe d'Avaluació als deu anys d'entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2004 en l'àmbit autonòmic (2015)”. El títol és fal·laç, ja que el document al qual enllaça només es limita a enumerar les “actuacions de les Comunitats Autònomes en compliment de la L.O. 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere”. No conté avaluació alguna sobre les mateixes, ni indicadors que la permeten ni dades detallades sobre pressupostos. I, per descomptat, tampoc contempla l'impacte que altres normatives aprovades amb posterioritat poden haver tingut en l'aplicació d'aquesta Llei. A més, d'aquest document es desprèn que en moltes Comunitats Autònomes que posseeixen les competències per a açò no es compleixen les previsions contemplades en la citada Llei Orgànica (d'ara endavant LOVG). Entre aquestes es troba el País Valencià.

            Si citem aquest document és perquè serveix com a metàfora respecte de l'atenció que mereix la prevenció i eradicació de la violència de gènere als poders públics estatals i autonòmics valencians: poca, per no dir cap. 

            La violència cap a les dones (que no solament es concreta en els assassinats) suposa una greu violació dels Drets Humans, que absolutament cap argument pot justificar i que cap societat pot tolerar. Aquesta violència masclista és la manifestació més violenta de les històriques relacions de poder desiguals entre dones i homes. Cap instància de govern pot romandre de braços creuats, ni mirar per a un altre costat. La missió dels poders públics ha de ser combatre aquesta desigualtat, principalment a través del compliment efectiu de la LOVG i de tot el patrimoni normatiu internacional, comunitari, estatal i autonòmic en aquesta matèria que des de llavors s'ha aprovat. 

            Aquesta normativa persegueix, sintèticament, dos objectius: 1) La protecció i assistència de les víctimes de la violència de gènere a través de la tipificació penal d'aquests delictes, el reconeixement de drets i el suport institucional específic per a açò, i 2) el canvi del marc d'interpretació de la realitat superador de les històriques relacions desiguals de poder entre homes i dones a través, fonamentalment, de mesures de sensibilització i educació. Solament s'han aplicat (i de forma insuficient) les mesures relatives al primer, però no les que possibiliten la consecució del segon.

 
            Pel que fa al primer dels objectius citats, protecció i assistència a les víctimes de violència de gènere, les actuacions s'han centrat entorn de la denúncia, i especialment en l'actuació dels serveis socials i sanitaris i en l'àmbit policial i judicial, però aquestes resulten ineficaços davant les retallades d'aquests serveis, la seua insuficient dotació pressupostària i, sobretot, la falta de formació especialitzada d'els qui tenen la missió d'aplicar-les.

            Per esmentar només les retallades pressupostàries, segons denuncia la Plataforma Impacto de Género Ya, en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per a 2015, el programa contra la violència de gènere es dota amb 23.7 milions € (0.005% del PGE), dels quals, 7.6 milions € contribueixen minoritàriament a sostenir els punts de prevenció i atenció jurídica, social i psicològica establits per la LOVG, teleassistència i servei d'Atenció i Protecció (ATENPRO) mitjançant convenis amb CCAA i ajuntaments. Però la Llei 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, en els punts 3.c) i 6 de l'art. 27 només permet als ajuntaments la “prestació dels serveis socials, promoció de la igualtat d'oportunitats i la prevenció de la violència contra la dona” per delegació autonòmica o estatal “acompanyada en tot cas del corresponent finançament, per a açò serà necessària l'existència de dotació pressupostària adequada i suficient en els pressupostos de l'Administració delegant per a cada exercici econòmic, sent nul·la sense aquesta dotació”. 

            D'altra banda, l'aprovació al País Valencià de la Llei 5/2011, d'1 d'abril, de relacions familiars de fills i filles els progenitors de les quals no conviuen, i la seua aplicació en aquest context d'absència de formació especialitzada del personal que intervé en aquests processos, ha convertit el règim de custòdia compartida imposada en molts casos en una forma d'exercir la violència contra les dones. 

            En referència al segon dels objectius citats, mesures de sensibilització i educació per a la prevenció i eradicació de la violència de gènere, són previsions normatives de les denominades “programàtiques”, és a dir, l'execució de les quals depèn de la voluntat política de la majoria governant i el seu incompliment no porta aparellat control ni sanció de cap tipus ni és possible reclamar judicialment que es complisquen. Açò contribueix al fet que la LOVG i la resta de normativa en la matèria siguen, en el seu conjunt, ineficaços en relació a la finalitat última que persegueixen, que és un canvi en les històriques relacions desiguals de poder entre homes i dones. Recentment, el CIS publicava un estudi sobre “Percepció social de la violència de gènere en l'adolescència i la joventut”. Una de les conclusions més rellevants és que la percepció de les desigualtats de gènere és menor entre la joventut comparada amb la resta de la població, però també que les campanyes de sensibilització contra la violència de gènere contribueixen a reforçar el rebuig a la mateixa. No obstant açò, les mesures de sensibilització es redueixen sovint a la celebració d'activitats (algunes de dubtosa idoneïtat i efectivitat) entorn de les dates del 8 de març i del 25 de novembre. No s'han desenvolupat al País Valencià mesures permanents de sensibilització social dirigides a fomentar la igualtat entre dones i homes, eliminar actituds i estereotips sexistes i aconseguir el rebuig social de la violència masclista. 

            Pel que fa a l'educació, no s'han complit les mesures legals establertes  En l'Informe 2012-2013 del Consell Escolar de l'Estat sobre el Sistema educatiu, que ha d'incloure la possible situació de violència exercida en la comunitat educativa, així com de les mesures de prevenció i foment de la igualtat establides, s'exposa que l'administració educativa desenvolupa actuacions per a atendre el que sobre aquest tema diu la Llei Orgànica d'Educació (LOE), però ”malgrat açò encara resulten insuficients aquestes actuacions, queden variats aspectes de la normativa per desenvolupar i, per tant, algunes disposicions de la legislació general que segueixen sense ser aplicats en els centres educatius”. Aquesta situació es veu agreujada ja que la reforma operada en la LOE per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) no solament no inclou, en la seua exposició de motius, cap esment directe al foment de la igualtat entre dones i homes i la prevenció de la violència de gènere, sinó que elimina la “Educació per a la Ciutadania”, única assignatura general que incloïa directament continguts afavoridors de la igualtat i no inclou cap assignatura específica que treballe sobre l'eradicació d'estereotips de gènere i foment de la igualtat real entre dones i homes, ni mesures per a modificar currículums i llibres de text. La assignatura alternativa, denominada “Valors socials i cívics” en educació primària i “Valors ètics” en secundària, se situa com a opcional a l'assignatura de religió, per la qual cosa aquest contingut estaria totalment absent en el cas de l'alumnat que trie estudiar religió. A més, la LOMCE afavoreix la segregació per sexe en centres escolars concertats. Pel que es refereix a la necessària formació inicial i permanent del professorat establida en l'art. 7 de la LOVG, aquesta no es garanteix. La formació del professorat en matèria d'igualtat entre dones i homes, coeducació, resolució pacífica de conflictes i prevenció i detecció precoç de la violència de gènere es limita a l'oferta formativa dels Planes de Formació Permanent del Professorat, que és de caràcter voluntari i el Pla PREVI, que no està suficientment implementat ni avaluat.

Per tot l'anteriorment exposat:

            Els partits polítics signataris d'aquesta Declaració ens comprometem a dur a terme totes les accions precises que garantisquen la prevenció i eradicació de la violència masclista, així com l'assistència i reparació de totes les dones en situació de maltractament en tots els àmbits territorials on tinguem participació en el govern com a resultat de les pròximes eleccions municipals i autonòmiques de 24 de maig de 2015. 

Manifestació, lliurament de Premis i sopar comarcal de dones, Dia Internacional de la Dona 2016

 El divendres 4 de març a la ciutat de Dénia vam fer la Manifestació anual per commemorar el 8 de Març 2016, convocada per la Xarxa de Dones de la Marina Alta, un recorregut simbòlic pel carrer Campos reclamant la igualtat en els nostres drets, una nit airada i freda, sols compensada per la calidesa de les persones assistents, i la musica del grup La Xareta Colla, al final es va llegir el manifest i tot@s a un@ veu varen cridar "visca la lluita feminista"

Una nit altament feminista! el sopar de "Donatge" convocat per la Xarxa de Dones de la Marina Alta, amb la sala plena de dones disposdes a gaudir de la companyia i a conéixer les dones premiades del 2016. Nieves i Elena Simón germanes, amigues i feministes divulgadores en diferents àmbits del feminisme, la igualtat i la coeducació; i les dones de la associació Antigona, grup de Valencia que porta mes de 20 anys en actiu...Dones Grans...Grans Dones que han contribuit a configurar espais d'expresió, reflexió i llibertat pels quals transitem nosaltres, ara al seu costat, fent cadascuna d'alló ordinari un fet extraordinari. Continuarem mantenim la confiança en la força de les nostres reivindicacions dins del moviment feminista del qual formem part activa els diferents grups de la comarca de la Marina Alta!...que tinguem sort companyes!!!
Pau López Anquela 

PRESENTACIÓ PREMIS 8 DE MARÇ A L'ASSOCIACIÓ ANTÍGONA (clil per llegir)

PRESENTACIÓ PREMIS 8 DE MARÇ A NIEVES I ELENA SIMÓN (clic per llegir)

 

Manifest 8 de Març 2016, Dia Internacional de la Dona

MANIFEST DIA INTERNACIONAL DE LA DONA.

XARXA DE DONES DE LA MARINA ALTA

“CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES, PACTE D’ESTAT JA!”

El 8 de març, Dia Internacional de la Dona, des de fa més d´un segle les dones de tot el món eixim al carrer per exigir els nostres drets.

Els últims anys hem patit les retallades sistemàtiques en els recursos públics generals, en els drets sexuals i els drets reproductius, retallades en la interrupció voluntària de l'embaràs de les menors entre 16 i 17 anys, i retallades en els recursos especialitzats contra les violències masclistes. 

La cultura patriarcal ens culpabilitza sense que la societat, els mitjans de comunicació i els poders públics s’enfronten als mites misògins i antifeministes.

El moviment feminista considera que les violències que vivim en diferents àmbits, succeeixen en una societat que tolera la desigualtat i resta credibilitat i autoritat a les dones. El masclisme alimenta la nostra desvaloració, la cosificació dels nostres cossos i la falta de respecte a les nostres decisions. Igualment, aquestes agressions són inseparables d’aquelles que sofreixen les persones que no responen a la masculinitat hegemònica.

Per tot això, la Xarxa de Dones de la Marina Alta junt a 8 associacions més de dones de la comarca ens vam sumar a la manifestació del 7 de Novembre "Contra les violències masclistes" que es va realitzar a Madrid per exigir que la violència contra les dones fora una qüestió d'Estat.

 Les persones que partírem en tres autobusos de la comarca ens unírem a milers d'homes i dones de tot  l’Estat per visibilitzar la violència masclista i reclamar que es prenguen mesures per extirpar-la.

També, els grups feministes de la comarca presentàrem  als Ajuntaments una moció que es va aprovar en quasi tots per unanimitat. Mitjançant  la Moció, les administracions municipals acordaven no sols l'adhesió a la manifestació del 7N a Madrid sinó que també es comprometien a desenvolupar accions i a implantar programes encaminats a la prevenció, visibilització i eradicació de la violència masclista.

El dret de les dones a una vida lliure de violències masclistes, la lluita contra esta xacra social que cada dia i en tots els espais de la nostra vida quotidiana patim les dones, a l'escola, a l’institut, al carrer, amb la parella, en el treball, en els mitjans de comunicació...,  fa indispensable l’adopció imminent d’accions per part de totes les instàncies socials i polítiques.

Per això, davant d’aquestes agressions, EXIGIM  les següents mesures:

·         Que la lluita contra el terrorisme  masclista siga una qüestió d´Estat.

·         Que tota la societat i les seues organitzacions i institucions es comprometen en aquesta lluita.

·         Que la lluita i els recursos incloguen tant la violència que exerceix la parella o l'exparella com les agressions sexuals, l´assetjament sexual en l´àmbit laboral, la tracta d'explotació sexual i laboral de dones i xiquetes i totes les violències masclistes.

·         Que totes les instàncies de govern es comprometen realment en la prevenció i l'eradicació de les violències masclistes, així com en l'assistència i recolzament a totes les dones en situació  de violència, independentment de la situació administrativa en què es troben.

·         Que l'accent es pose en la protecció de les afectades, facilitant diferents sortides que impliquen una veritable recuperació vital, econòmica i social d'elles així com dels fills i filles.

·         Que la prevenció siga una política prioritària, que incloga un sistema coeducatiu en tots els cicles, la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos, els mitjans de comunicació, la producció cultural i la societat civil en la lluita contra les violències masclistes.

·         Que els poders públics siguen contundents en l´ execució de les condemnes als maltratadors.

·         Que els mitjans de comunicació es comprometen a fer tractament adequat de les diferents violències masclistes, visibilitzant-les, evitant el sensacionalisme morbós en el  tractament i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.

·         L´eliminació de la custòdia compartida imposada i la privació als maltractadors del règim de visites als menors. La retirada i no cessió de la pàtria potestat als maltractadors.

Exigim i exigirem el final dels feminicidis.

                No hi ha temps, no hi ha excuses, PACTE D’ESTAT JA!

             Sense feminisme no hi ha revolució

VISCA, VISCA, VISCA, LA LLUITA FEMINISTA!!!!

XARXA DE DONES DE LA MARINA ALTA    -     MARÇ 2016

...............................................................

MANIFIESTO DÍA INTERNACIONAL DE LA MUJER.

XARXA DE DONES DE LA MARINA ALTA

“CONTRA LAS VIOLENCIAS MACHISTAS, PACTO DE ESTADO YA!”

El 8 de marzo, Día Internacional de la Mujer, desde hace más de un siglo las mujeres de todo el mundo salimos  a la calle para exigir nuestros derechos.

Los últimos años hemos sufrido recortes sistemáticos en los recursos públicos generales, en los derechos sexuales y los derechos reproductivos, recortes en la interrupción voluntaria del embarazo de las menores entre 16 y 17 años, y recortes en los recursos especializados contra las violencias machistas. 

La cultura patriarcal nos culpabiliza sin que la sociedad, los medios de comunicación y los poderes públicos se enfrenten a los mitos misóginos y antifeministas.

El movimiento feminista considera que las violencias que vivimos en diferentes ámbitos, suceden en una sociedad que tolera la desigualdad y resta credibilidad y autoridad a las mujeres. El machismo alimenta nuestra desvaloración, la cosificación de nuestros cuerpos y la falta de respeto a nuestras decisiones. Igualmente, estas agresiones son inseparables de aquellas que sufren las personas que no responden a la masculinidad hegemónica.

Por todo eso, la Xarxa de Dones de la Marina Alta junto a 8 asociaciones más de mujeres de la comarca nos sumamos a la manifestación del 7 de Noviembre "Contra las violencias machistas" que se realizó en Madrid para exigir que la violencia contra las mujeres fuera una cuestión de Estado.

 Las personas que partimos de la comarca nos unimos a miles de hombres y mujeres de todo  el Estado para visibilizar la violencia machista y reclamar que se tomen medidas para extirparla.

También, los grupos feministas de la comarca presentamos  en los Ayuntamientos una moción que se aprobó en casi todos por unanimidad. Mediante  la Moción, las administraciones municipales acordaban no sólo la adhesión a la manifestación del 7N en Madrid sino que también se comprometían a desarrollar acciones y a implantar programas encaminados a la prevención, visibilización y erradicación de la violencia machista.

El derecho de las mujeres a una vida libre de violencias machistas, la lucha contra esta lacra que cada día y en todos los espacios de nuestra vida cotidiana sufrimos las mujeres, en la escuela, en el instituto, en la calle, con la pareja, en el trabajo, en los medios de comunicación...,  hace indispensable la adopción inminente de acciones por parte de todas las instancias sociales y políticas.

 Por ello, ante estas agresiones, EXIGIMOS las siguientes medidas:

·         Que la lucha contra el terrorismo  machista sea una cuestión de Estado.

·         Que toda la sociedad y sus organizaciones e instituciones se comprometan en esta lucha.

·         Que las acciones y los recursos incluyan tanto la violencia que ejerce la pareja o expareja como las agresiones sexuales, el acoso sexual en el ámbito laboral, la trata con finalidades de explotación sexual y laboral de mujeres y niñas y todas las violencias machistas.

·         Que todas las instancias de gobierno se comprometan realmente en la prevención y la erradicación de las violencias machistas, así como en la asistencia y respaldo a todas las mujeres en situación  de violencia, independientemente de la situación administrativa en que se encuentran.

·         Que el acento se ponga en la protección de las afectadas, facilitando diferentes salidas que impliquen una verdadera recuperación vital, económica y social de ellas así como de los hijos e hijas.

·         Que la prevención sea una política prioritaria, que incluya un sistema coeducativo en todos los ciclos, la formación específica para todo el personal profesional que interviene en los procesos, los medios de comunicación, la producción cultural y la sociedad civil en la lucha contra las violencias machistas.

·         Que los poderes públicos sean contundentes en la ejecución de las condenas a los maltratadores.

·         Que los medios de comunicación se comprometan a hacer un tratamiento adecuado de las diferentes violencias machistas, visibilizándolas, evitando el sensacionalismo morboso en el  tratamiento y utilizando un lenguaje y unas imágenes no sexistas.

·         La eliminación de la custodia compartida impuesta y la privación a los maltratadores del régimen de visitas a los menores. La retirada y no cesión de la patria potestad a los maltratadores.

Exigimos y exigiremos el final de los feminicidios.

                No hay tiempo, no hay excusas, PACTO DE ESTADO YA!

             Sin feminismo no hay revolución

VIVA, VIVA, VIVA LA LUCHA FEMINISTA!!!!

XARXA DE DONES DE LA MARINA ALTA   -      MARZO 2016