miércoles, 10 de octubre de 2012

Acte de lliurament del Premi 9 d'Octubre als Valors Cívics



El passat  9 d'Octubre, a l'acte Institucional que el M.I. Ajuntament de Xàbia celebra  per commemorar la Festa dels Valencians i les Valencianes, es lliuraren els premis a la Solidaritat i als Valors Cívics que el Ple de la Corporació atorga anualment. 
Enguany, en la XVII edició, la Xarxa de Dones de la Marina ha sigut guardonada amb el Premi als Valors Cívics.  

L'escriptora Carme Miquel feu la presentació de la Xarxa de Dones , amb unes pinzellades de les activitats que la  Xarxa ha organitzat al llarg dels 18 anys de funcionament. En el seu discurs, l'escriptora va dedicar a la Xarxa un text amb paraules plenes de sentiment i força. 
En representació de la Xarxa de Dones de la Marina recolliren el guardó, de mans de l'alcalde José Chulvi, Mª Angustias Bertomeu i Julia González, que agrairen a l'Ajuntament de Xàbia el reconeixement que ens dedica, recordaren la necessitat del recolzament de les institucions en la lluita per la igualtat i compartiren  el premi amb totes les dones anònimes que en el seu quefer del dia a dia lliuten per la igualtat. 

 Text de l'escriptora Carme Miquel



PREMI 9 D’OCTUBRE VILA DE XABIA 2012, A LA XARXA DE DONES DE LA MARINA ALTA

NOSALTRES LES DONES
T’has mirat a l’espill i la seua lluentor t’ha reflectit el rostre de la dona esclava. Les cadenes voltaven els seus braços i per la mirada fosca corrien riuets d’aigua salada, mentre el sol i el vent esgarraven la seua pell. Esclava per comprar i per vendre.

Has seguit mirant-te a l’espill i hi has vist passejar burkes de color blau sobre una terra eixuta. Dins de les robes, dissimulats cossos i ànimes de dona amagaven la seua vida. Els raigs del sol no podien acaronar-les, però tal vegada els seus llavis dibuixaven somriures clandestins que acompanyaven els somnis de dona.

T’has tornat a mirar a l’espill i hi has trobat la dona encotillada. La cintura oprimida pel mirinyac, la submissió de l’esperit i el cos destinat a ser el repòs del guerrer. Suaus teles de seda o aspres teles de lli, frisen amb el caminar cap a les gàbies d’or o cap a les gàbies de ferro, que els faran de llar.

L’espill t’ha dut també la imatge de la dona a la cuina.  Arrecerada al seu racó al servei del patriarca que decideix, atrapa grapadets de llibertat en el seu món menut. En cada plat que guisa, entre els aromes, va escampant saviesa i estima, mentre les arrugues solquen a poc a poc, dia rere dia, el seu rostre.

Pretenies contemplar-te en l’espill i amb tristor i ràbia hi has trobat la dona ferida, maltractada, humiliada. Víctima de la violència del qui diu estimar-la i aboca en ella l’odi que sent per ell mateix. El vent acompanya cada lament de la dona, que és un clam i una dolorosa crida que demana justícia.


I hi has trobat les mares: la dona trista que alleta el fill amb els pits buits. I l’altra, la dona dels pits plens i l’alegria en el rostre. Totes dues miren tendrament el ser que han parit i l’embolcallen amb calidesa. La màgica lluna de la nit els fa de fada, però moltes no en reben els beneficis
El mirall també t’ha mostrat la dona de silicona, la nina de llavis perfilats i cervell buit. Voltada de boira hi has vist la senyora inutilitzada, la dona florer, la que amaga les idees i fa com que somriu.

I amb desgrat has contemplat la dona que s’aproxima als poderosos. La que exerceix el poder sense aportar la mirada igualitària de dona i l’utilitza només en benefici d’uns pocs.

Però  també has vist la dona que ha trencat cadenes, la que ha fet de la igualtat bandera, la que amb pas ferm mira cap avant i camina. La dona que ha conquerit espais del món per fer-los més habitables. La que ha cosit camins de colors

Tu, que havies aprés a conjugar els verbs en singular i deies, “jo...,” t’has mirat a l’espill. Ara els conjugues en plural i dius  “nosaltres”. “Nosaltres les dones”. Perquè tu eres totes i cadascuna de les que t’ha mostrat el mirall. Perquè juntes  us  agafeu de les mans per avançar amb fermesa. Perquè voleu substituir un món de poder mascle excloent per un món d’homes i dones que practique la solidaritat i conree la  vida. Perquè amb intel·ligència i raó, voleu escampar la saviesa i la tendresa acumulada en els anys, i amb aquestes com a arma, esteu segures que canviareu el curs de la història. Perquè sabeu donar, perquè sabeu actuar, perquè voleu teixir una xarxa d’humanitat que faça avançar i òmpliga la terra de mirada femenina.

Nosaltres. Nosaltres, les dones... Perquè juntes podem trencar totes les cadenes i sembrar de flors tots els camins.

A totes i cadascuna de les dones de la  Xarxa de dones de la Marina Alta.  Amb amistat.
                          Carme Miquel


Text d'agraïment llegit per Mª Angustias Bertomeu i Julia González, en nom de la Xarxa. 

Abans que res la Xarxa de Dones vol agrair a l'Ajuntament de Xàbia el Premi als Valors Cívics, este reconeixement reunix dos conceptes que en aquestes dies adquirixen un significat especial: Valors i ciutadania.

Vivim dies difícils, governats pel descrèdit polític i la pitjor cara de la globalització, que ens prometia la riquesa sense fronteres, però en realitat manipulada pels mercaders, ens ha portat l'empobriment als pobles.

Baix la màscara d'una crisi econòmica s'està transformant el marc social, desvalorant les institucions i desposseint a la ciutadania del seu protagonisme democràtic.

Per estes raons, és tan important per a nosaltres com a ciutadanes compromeses amb el progrés social, poder usar la paraula per a reivindicar la nostra identitat i les nostres institucions democràtiques, que són, els dos pilars per a construir una societat basada en els valors i l'ètica, una societat que procura i defén el benestar de les seues ciutadanes i ciutadans."

"L'esperit i la norma del nostre Estatut com a marc d'identitat, establix clarament la igualtat entre dones i homes.

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana aprovat el 10 d'abril de 2006 reforma de l'aprovat al juliol de 1982, incorpora el valor de la igualtat entre dones i homes, el concepte d'igualtat de gènere, i les necessitats de les dones com a ciutadanes de ple dret, de manera taxativa i clara, d'acord amb l'evolució de 24 anys de democràcia i d'avanços de drets.

I així, el valor de la igualtat entre dones i homes apareix en el mateix Preàmbul de la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, de Reforma de Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.

El Títol II 'Dels Drets dels Valencians i de les Valencianes' que indica que tots els articles compresos en aquest títol estan referits de manera expressa a dones i homes, però que a més especifica el seu abast en alguns d'ells com:

L'article 10 desenvolupa de manera clara este valor, en el seu apartat 3)...'En tot cas, l'actuació de La Generalitat es centrarà primordialment en els següents àmbits....igualtat de drets d'homes i dones en tots els àmbits, en particular en matèria d'ocupació i treball; protecció social contra la violència, especialment de la violència de gènere'

I l'article 16 relatiu al dret a l'accés a una vivenda digna, on es cita especialment 'a les dones maltractades'

En el títol IX 'Economia i Hisenda' el seu article 80 en el seu apartat 1.- planteja garantir a totes les persones un treball digne...que permeta la conciliació de la vida laboral i familiar'

"I en l'apartat 3 de manera expressa enumera les garanties per a poder aconseguir eixa compatibilitat entre la vida professional i familiar, incloent el permís parental i la protecció enfront de l'acomiadament motivat per la maternitat."



Però a més d'estes identitats, les dones de la Xarxa compartim els valors que ens aporta el feminisme com l'eix vital de la nostra activitat, per a defendre la llibertat, la dignitat i la vida de les dones. Seguint els passos de Simone de Beauvoir que va definir el feminisme com una manera de viure individualment i de lluitar col·lectivament.

Ara més que mai, les dones necessitem estar en el carrer, ocupar espais públics, usar la veu i la paraula per a detindre l'onada conservadora que pretén acabar amb els drets adquirits per les dones en este país, i tornar-nos 40 anys arrere, tutelades per l'Església, sotmeses a l'empobriment per la falta d'ocupació, desproveïdes de llibertat per a decidir sobre les nostres vides i els nostres cossos, tornar a l'engany d'unir sexualitat amb maternitat.

I per a poder fer front a este atac a la nostra llibertat, necessitem la complicitat dels hòmens intel·ligents que desitgen compartir la seua vida amb iguals, i també necessitem la complicitat i el suport de les institucions democràtiques que governeu mirant a la ciutadania sense donar l'esquena a les seues dones.

"Per això és tan important, que els ajuntaments progressistes com el de Xàbia, sostinguen les seues polítiques d'Igualtat i Benestar Social, demostrant que la política ciutadana es fa prioritzant les inversions socials, perquè mantindre estes polítiques no és una despesa, és una inversió social, i a mes a mes, amb bons resultats econòmics.

Perquè les dones sostenim les xarxes familiars, les de l'atenció, les afectives i també les econòmiques als nostres pobles. Prescindir de les dones, és renunciar a la mitat del talent i la riquesa d’un poble.

Els drets de les dones són drets humans i vull recordar que fer polítiques d'igualtat és governar per a tots, perquè les coses de les dones no són només de les dones, són de tota la societat.

Ara, li passe la paraula a la companya Julia González Maillo.

Volem compartir este premi amb totes les dones anònimes que lluiten cada dia per millorar la vida de les dones, i amb les seues xicotetes accions quotidianes defenen els seus drets i engrandixen per a totes els espais de llibertat.



Més informació de l'acte
 Butlletí Municipal
 Xàbia al dia

No hay comentarios:

Publicar un comentario