Enguany, en la XVII edició, la Xarxa de Dones de la Marina ha sigut guardonada amb el Premi als Valors Cívics.
L'escriptora Carme Miquel feu la presentació de la Xarxa de Dones , amb unes pinzellades de les activitats que la Xarxa ha organitzat al llarg dels 18 anys de funcionament. En el seu discurs, l'escriptora va dedicar a la Xarxa un text amb paraules plenes de sentiment i força.
En representació de la Xarxa de Dones de la Marina recolliren el guardó, de mans de l'alcalde José Chulvi, Mª Angustias Bertomeu i Julia González, que agrairen a l'Ajuntament de Xàbia el reconeixement que ens dedica, recordaren la necessitat del recolzament de les institucions en la lluita per la igualtat i compartiren el premi amb totes les dones anònimes que en el seu quefer del dia a dia lliuten per la igualtat.
Text de l'escriptora Carme Miquel
L'escriptora Carme Miquel feu la presentació de la Xarxa de Dones , amb unes pinzellades de les activitats que la Xarxa ha organitzat al llarg dels 18 anys de funcionament. En el seu discurs, l'escriptora va dedicar a la Xarxa un text amb paraules plenes de sentiment i força.
En representació de la Xarxa de Dones de la Marina recolliren el guardó, de mans de l'alcalde José Chulvi, Mª Angustias Bertomeu i Julia González, que agrairen a l'Ajuntament de Xàbia el reconeixement que ens dedica, recordaren la necessitat del recolzament de les institucions en la lluita per la igualtat i compartiren el premi amb totes les dones anònimes que en el seu quefer del dia a dia lliuten per la igualtat.
Text de l'escriptora Carme Miquel
PREMI 9 D’OCTUBRE VILA DE
XABIA 2012, A LA XARXA DE DONES DE LA MARINA ALTA
NOSALTRES
LES DONES
T’has mirat a l’espill i
la seua lluentor t’ha reflectit el rostre de la dona esclava. Les cadenes
voltaven els seus braços i per la mirada fosca corrien riuets d’aigua salada,
mentre el sol i el vent esgarraven la seua pell. Esclava per comprar i per
vendre.
Has
seguit mirant-te a l’espill i hi has vist passejar burkes de color blau sobre
una terra eixuta. Dins de les robes, dissimulats cossos i ànimes de dona
amagaven la seua vida. Els raigs del sol no podien acaronar-les, però tal
vegada els seus llavis dibuixaven somriures clandestins que acompanyaven els
somnis de dona.
T’has
tornat a mirar a l’espill i hi has trobat la dona encotillada. La cintura
oprimida pel mirinyac, la submissió de l’esperit i el cos destinat a ser el
repòs del guerrer. Suaus teles de seda o aspres teles de lli, frisen amb el
caminar cap a les gàbies d’or o cap a les gàbies de ferro, que els faran de
llar.
L’espill
t’ha dut també la imatge de la dona a la cuina.
Arrecerada al seu racó al servei del patriarca que decideix, atrapa
grapadets de llibertat en el seu món menut. En cada plat que guisa, entre els
aromes, va escampant saviesa i estima, mentre les arrugues solquen a poc a poc,
dia rere dia, el seu rostre.
Pretenies
contemplar-te en l’espill i amb tristor i ràbia hi has trobat la dona ferida,
maltractada, humiliada. Víctima de la violència del qui diu estimar-la i aboca
en ella l’odi que sent per ell mateix. El vent acompanya cada lament de la
dona, que és un clam i una dolorosa crida que demana justícia.
I hi has trobat les
mares: la dona trista que alleta el fill amb els pits buits. I l’altra, la dona
dels pits plens i l’alegria en el rostre. Totes dues miren tendrament el ser
que han parit i l’embolcallen amb calidesa. La màgica lluna de la nit els fa de
fada, però moltes no en reben els beneficis
El
mirall també t’ha mostrat la dona de silicona, la nina de llavis perfilats i
cervell buit. Voltada de boira hi has vist la senyora inutilitzada, la dona
florer, la que amaga les idees i fa com que somriu.
I amb
desgrat has contemplat la dona que s’aproxima als poderosos. La que exerceix el
poder sense aportar la mirada igualitària de dona i l’utilitza només en
benefici d’uns pocs.
Però també has vist la dona que ha trencat
cadenes, la que ha fet de la igualtat bandera, la que amb pas ferm mira cap
avant i camina. La dona que ha conquerit espais del món per fer-los més
habitables. La que ha cosit camins de colors
Tu, que
havies aprés a conjugar els verbs en singular i deies, “jo...,” t’has mirat a
l’espill. Ara els conjugues en plural i dius
“nosaltres”. “Nosaltres les dones”. Perquè tu eres totes i cadascuna de
les que t’ha mostrat el mirall. Perquè juntes
us agafeu de les mans per avançar
amb fermesa. Perquè voleu substituir un món de poder mascle excloent per un món
d’homes i dones que practique la solidaritat i conree la vida. Perquè amb intel·ligència i raó, voleu
escampar la saviesa i la tendresa acumulada en els anys, i amb aquestes com a
arma, esteu segures que canviareu el curs de la història. Perquè sabeu donar,
perquè sabeu actuar, perquè voleu teixir una xarxa d’humanitat que faça avançar
i òmpliga la terra de mirada femenina.
Nosaltres.
Nosaltres, les dones... Perquè juntes podem trencar totes les cadenes i sembrar
de flors tots els camins.
A totes i cadascuna de les dones de la Xarxa de dones de la Marina Alta. Amb
amistat.
Carme Miquel
Text d'agraïment llegit per Mª Angustias Bertomeu i Julia González, en nom de la Xarxa.
Abans que res la Xarxa de Dones vol agrair a l'Ajuntament de Xàbia el
Premi als Valors Cívics, este reconeixement reunix dos conceptes que en
aquestes dies adquirixen un significat especial: Valors i ciutadania.
Vivim dies difícils, governats pel descrèdit polític i la pitjor cara de
la globalització, que ens prometia la riquesa sense fronteres, però en realitat
manipulada pels mercaders, ens ha portat l'empobriment als pobles.
Baix la màscara d'una crisi econòmica s'està transformant el marc social,
desvalorant les institucions i desposseint a la ciutadania del seu protagonisme
democràtic.
Per estes raons, és tan important per a nosaltres com a ciutadanes
compromeses amb el progrés social, poder usar la paraula per a reivindicar la
nostra identitat i les nostres institucions democràtiques, que són, els dos
pilars per a construir una societat basada en els valors i l'ètica, una
societat que procura i defén el benestar de les seues ciutadanes i
ciutadans."
"L'esperit i la norma del nostre Estatut com a marc d'identitat,
establix clarament la igualtat entre dones i homes.
L'Estatut
d'Autonomia de la
Comunitat Valenciana aprovat el 10 d'abril de 2006 reforma de l'aprovat al juliol de 1982, incorpora
el valor de la igualtat entre dones i homes, el concepte d'igualtat de gènere,
i les necessitats de les dones com a ciutadanes de ple dret, de manera taxativa
i clara, d'acord amb l'evolució de 24 anys de democràcia i d'avanços de drets.
I
així, el valor de la igualtat entre dones i homes apareix en el mateix Preàmbul de la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, de Reforma
de Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
El
Títol II 'Dels Drets dels Valencians i de les Valencianes' que indica que tots els articles compresos en aquest
títol estan referits de manera expressa a dones i homes, però que a més
especifica el seu abast en alguns d'ells com:
L'article 10 desenvolupa
de manera clara este valor, en el seu apartat 3)...'En tot cas, l'actuació de La Generalitat es centrarà primordialment
en els següents àmbits....igualtat de drets d'homes i dones en tots els àmbits,
en particular en matèria d'ocupació i treball; protecció social contra la
violència, especialment de la violència de gènere'
I l'article 16 relatiu al dret a l'accés a
una vivenda digna, on es cita especialment 'a les dones maltractades'
En el títol IX 'Economia i Hisenda' el seu article 80 en el seu
apartat 1.- planteja garantir a totes les persones un treball digne...que
permeta la conciliació de la vida laboral i familiar'
"I en l'apartat 3 de manera expressa enumera
les garanties per a poder aconseguir eixa compatibilitat entre la vida
professional i familiar, incloent el permís parental i la protecció enfront
de l'acomiadament motivat per la maternitat."
Però a més d'estes identitats, les dones de la Xarxa compartim els valors
que ens aporta el feminisme com l'eix vital de la nostra activitat, per a
defendre la llibertat, la dignitat i la vida de les dones. Seguint els passos
de Simone de Beauvoir que va definir el feminisme com una manera de viure
individualment i de lluitar col·lectivament.
Ara més que mai, les dones necessitem estar en el carrer, ocupar espais
públics, usar la veu i la paraula per a detindre l'onada conservadora que
pretén acabar amb els drets adquirits per les dones en este país, i tornar-nos
40 anys arrere, tutelades per l'Església, sotmeses a l'empobriment per la falta
d'ocupació, desproveïdes de llibertat per a decidir sobre les nostres vides i
els nostres cossos, tornar a l'engany d'unir sexualitat amb maternitat.
I per a poder fer front a este atac a la nostra llibertat, necessitem la
complicitat dels hòmens intel·ligents que desitgen compartir la seua vida amb
iguals, i també necessitem la complicitat i el suport de les institucions
democràtiques que governeu mirant a la ciutadania sense donar l'esquena a les
seues dones.
"Per això és tan important, que els ajuntaments progressistes com el
de Xàbia, sostinguen les seues polítiques d'Igualtat i Benestar Social,
demostrant que la política ciutadana es fa prioritzant les inversions socials,
perquè mantindre estes polítiques no és una despesa, és una inversió social, i
a mes a mes, amb bons resultats econòmics.
Perquè les dones sostenim les xarxes familiars, les de l'atenció, les
afectives i també les econòmiques als nostres pobles. Prescindir de les dones,
és renunciar a la mitat del talent i la riquesa d’un poble.
Els drets de les dones són drets humans i vull recordar que fer polítiques
d'igualtat és governar per a tots, perquè les coses de les dones no són només
de les dones, són de tota la societat.
Ara, li passe la paraula a la companya Julia González
Maillo.
Volem compartir este premi amb totes les dones anònimes que lluiten cada
dia per millorar la vida de les dones, i amb les seues xicotetes accions
quotidianes defenen els seus drets i engrandixen per a totes els espais de
llibertat.
Més informació de l'acte
Butlletí Municipal
Xàbia al dia
Més informació de l'acte
Butlletí Municipal
Xàbia al dia
No hay comentarios:
Publicar un comentario