En temps de regals, regala igualtat

Els jocs i els joguets són més que un entreteniment,  també són instruments que serveixen per construir imaginaris i identitats. 
El joc és essencial per desenvolupar el potencial de les xiquetes i els xiquets. El joc és instintiu, espontani, natural i exploratori, i contribueix al seu creixement físic, mental i social.

La reproducció de conceptes sexistes a través dels joguets  impedeix el ple desenvolupament de xiquetes i xiquets i atempta contra el principi d’igualtat d’oportunitats entre sexe.

El joc és la primera activitat que aporta un aprenentatge a l’infant i li dóna pautes per conèixer-se a ell mateix i el seu entorn.

Així, el joc simbòlic de les nenes i els nens reprodueix el món on vivim, i per tant, les relacions socials basades en la distribució d’activitats i comportaments en funció del sexe.

Les xiquetes i xiquets, a mesura que creixen, incorporen estereotips i s’autodefineixen d’acord amb els rols de gènere establerts tradicionalment. En aquesta diferenciació sexista de la nostra cultura els jocs tenen un paper fonamental.

Jugar és preparar-se per a la vida . Jugar convida a plantejar pràcticament tots els camps de les activitats humanes i a intervenir, a imaginar i a viure situacions i fets molts diversos , des d’una posició o  una altra. Sovint la comunicació que es fa al voltant dels joguets exclou les xiquetes d’uns àmbits o les reclou en uns altres, de la mateixa manera que ho fan els estereotips tradic

ionals. 

Cal que els joguets i els jocs tracten equilibradament la figura d’ambdós sexes per tal d’oferir a xiquetes i xiquets les mateixes possibilitats d’identificar-se i desenvolupar-se.

És necessari que els jocs no perpetuïn les desigualtats.

Cal que fomenten la diversitat d’aficions, gustos i activitats de lleure, esportives i culturals, amb l’objectiu que un cop els infants es converteixin en persones adultes puguin escollir lliurement el seu futur personal i professional. 

El joguet, com l’educació, no és neutral, atés que reprodueix el món de les persones adultes. Comprar una joguina o una altra és mostrar una manera de vida, a més de contribuir o no al desenvolupament físic, emocional i social de xiquetes i xiquets.

La solució,  no consisteix a fer jugar els nens amb nines i les nenes amb cotxes, sinó a superar la dualitat tradicional que marca quines joguines són per a les xiquetes i xiquets, i permetre que totes puguin ser emprades per ambdós sexes.

No es tracta d’imposar, sinó de transmetre valors i oferir nous patrons i models de relació entre persones i gèneres basats en el respecte, a fi que homes i dones siguin més lliures.