La Marxa7N és ja un gran
pas endavant en els drets de la dona i una pàgina exemplar en la Història del
Feminisme que ha marcat dos fites significatives:
-Una, pel superb èxit de participació -al que ha contribuït la Marina
Alta amb la partcipació de 161 persones procedents d'una vintena de pobles de la comarca-, en una macromanifestació que ha sigut conscienciadora i de denuncia,
carregada amb la veu de les dones assassinades – només en 2015 tres en la
nostra comarca -, amb els crits acusadors dels atemptats i maltractaments que es
cometen dia a dia contra totes. Una macormanifestació espectacular i creativa,
ambientada amb l'aportació d'intervencions plàstiques, amb obres d'art efímer,
amb músiques, cançons, performance... que contribuïen a fer-nos més visibles i
a facilitar que la societat desperte a les nostres reivindicacions i vaja
assumint els canvis necessaris que reclamen els drets i la dignitat de les
dones.
-Dos, per la gran lliçó que ha donat el Moviment Feminista en els
mètodes emprats per portar avant la laboriosa i complexa organització. Una
organització exemplar des de l'inici, des del moment que la Coordinadora
Feminista de València, a principis d'any, proposara realitzar una marxa contra
les violències masclistes. 
Al llarg dels mesos que ha durat la preparació, s'han teixit noves
formes de treball col·lectiu, participatiu i democràtic, amb assemblees
presencials, amb fluida comunicació i difusió utilitzant les xarxes del món
tecnològic, amb debats per a centrar el motiu del 7N, amb l'aportació i
intercanvi d'idees, propostes i cooperacions en els quefers necessaris per a
dur-les a terme, amb el fet d'assumir voluntàriament responsabilitats, amb
l'esforç, creativitat, dedicació, interés, i inclús algun esglai i neguit
suportats, sense esperar més reconeixement que al final la Marxa del 7N fora el
que ha sigut i serà: una immensa espenta en la consecució dels drets de la
dona.
N’estic orgullosa i satisfeta d’haver anat, satisfacció i orgull
compartit amb les dones i els homes que hi anàrem.
Malauradament, no hem disposat ni de 24 hores de respir per complaure'ns
amb l'èxit de la manifestació i descansar de l'esforç organitzatiu i
participatiu. Al 7n pacifista l'han seguit un 8n i un 9n de tremenda violència
masclista. De nou el terrorisme contra les dones ha tornat a matar, i s'ha
acarnissat amb cinc atemptats cruels. Cinc persones assassinades per uns
violents ineptes, incapaços de conviure com éssers socials madurs i viure les
seues pròpies vides respectant les altres.
Podem sentir satisfacció pels resultats del 7n, però no podem relaxar-nos perquè el masclisme no es relaxa, atempta de continu contra nosaltres, ja siga de manera dramàtica assassinant-nos, o de manera subtil amb milers de denigracions quotidianes que potser ens passen inadvertides, però que promouen la desigualtat; com la provocadora anècdota del gegant cartell publicitari que s'exhibia en una de les façanes de la Plaça d'Espanya i que dibuixava un fons irritant en l'escenari on conclogueren els actes de la macromanifestació contra les violències masclistes.
S'ha acabat prompte el descans i l'esplaiar-nos, tornem a
la faena de denuncia d'assassinats i maltractaments, de desvetllar les grans i
les menudes implacables violències que ens coaccionen; reprenem la
reivindicació dels nostres drets, d'educació per la igualtat, d'eradicar
qualsevol discriminació, de defensa de la dignitat i es drets de les dones.
El “jovaig” s'ha transformat en "jocontinue”, perquè la Marxa7N no ha fet més que començar.
Ara cal que s'acomplisquen totes les propostes plantejades, que es facen
efectius tots i cada un dels acords aprovats pels ajuntaments en les mocions sobre el 7N (28 en la Marina Alta), que la societat s'implique, que es canvien hàbits, conductes, comportaments, idees, actituds patriarcals... Que els partits polítics incloguen en els seus programes mesures per avancen ens els drets de la dona, i que se legisle, signe i aplique un Pacte d'Estat contra les violències de gènere i per la igualtat efectiva.
Pepa Guardiola
Enllaç a l'àlbum de fotos 7 de novembre 2015, de Rosa Sala
No hay comentarios:
Publicar un comentario